Pla de xoc per executar les sentències contra conductors condemnats

L'allau de condemnes a mesures penals alternatives, que han crescut un 66% a causa de l'enduriment del Codi Penal en matèria de trànsit, ha obligat la Generalitat a impulsar un pla de xoc per garantir el compliment d'aquestes penes i evitar que prescriguin, com ha succeït en alguns casos.

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha anunciat aquest pla de xoc a la presentació del butlletí penitenciari del primer semestre de l'any, que xifra en 10.407 persones la població reclusa de Catalunya.

L'esmentat informe estadístic revela que, durant el primer semestre de l'any, el Departament de Justícia ha rebut més de 7.908 demandes d'aplicació de mesures penals alternatives, fet que suposa un 66,7% més que les sol·licitades l'any passat i quinze vegades més que el 2004, el seu primer any d'aplicació.

Aquest "allau" de demandes, com l'ha definit el secretari de serveis penitenciaris, Albert Batlle, obeeix a l'enduriment del Codi Penal en matèria vial: set de cada deu dels delictes que deriven en una condemna a treballs en benefici de la comunitat deriven de delictes contra la seguretat del trànsit.

Per fer front a aquest col·lapse, que ha provocat que el 60% de les mesures imposades estiguin pendents d'execució, el Departament de Justícia ha impulsat un pla de xoc que preveu incrementar en una trentena de persones l'equip encarregat de gestionar els treballs en benefici de la comunitat, actualment integrat per 140 professionals, i els convenis amb entitats i ONG.

L'objectiu d'aquest pla de xoc és evitar que algunes condemnes a mesures alternatives prescriguin per haver transcorregut el termini previst sense que s'hagin executat i, per aquest motiu, dóna prioritat a les penes inferiors a trenta dies, que són les que corren el risc d'extinció més gran.

Segons la consellera, malgrat el col·lapse de demandes, el nombre de condemnes que han prescrit per demores temporals és ínfim: només 86 del total de 16.000 sentències en les quals ha intervingut el departament.

En aquest sentit, Tura ha demanat un acord entre els jutges i la conselleria per unificar criteris sobre quan ha de considerar-se prescrita una mesura alternativa a la presó i evitar així "malentesos cronològics".

La consellera ha advertit que, en alguns casos, s'ha decretat la prescripció de la mesura quan aquesta s'estava ja executant, encara que, segons la seva opinió, els treballs en benefici de la comunitat han de considerar-se iniciats quan es presenta davant del jutge la proposta de compliment de la pena.

Altres vegades, la prescripció es produeix perquè el condemnat ha canviat de domicili i no se l'ha pogut localitzar a temps, segons la consellera, que ha conclòs: "a la resta d'Espanya les mesures alternatives no prescriuen perquè no n'hi ha".

El butlletí penitenciari revela que la població reclusa catalana segueix creixent, encara que l'increment registrat en el primer semestre del 2009 és del 3,5%, el més baix dels últims quatre anys.

Una altra dada destacable de l'informe és el descens del nombre de presos preventius i l'augment de reclusos que aprofiten la seva estada a la presó per estudiar (un 10% més que en el mateix semestre del 2008) i treballar (26% més).

Respecte dels incidents, tant les fugides com els no retorns de presos que gaudien de permisos han baixat durant el primer trimestre de l'any.

En el que es refereix a la justícia juvenil, el 12% dels menors penats compleixen condemna en un centre d'internament (la resta ho fan en mitjà obert o segueixen un pla de mediació) i un 11% del total són d'origen estranger.