Societat
Consum va sancionar 209 empreses el 2008 per no utilitzar el català
El 83% de controls lingüístics no acaben en multa perquè es corregeix la infracció
L’Agència Catalana de Consum (ACC) va sancionar el 2008 –les dades de l’any passat encara no estan disponibles– 209 establiments o empreses per incomplir la llei de política lingüística. La Generalitat va recaptar per aquest concepte 208.200 euros.
“El més important per a nosaltres és precisament no haver d’arribar a les sancions –explica el director de l’Agència Catalana de Consum, Jordi Anguera– i és destacable que en el 83% de les actuacions que fem de control dels drets lingüístics l’establiment corregeix l’anomalia i, per tant, no hi ha multa”. Segons Anguera, en els últims anys els inspectors es troben amb un panorama lingüístic més normalitzat. “L’ús de la llengua ja és correcte d’entrada, o bé en el període de correcció, que és de dos mesos, ho arreglen”, assegura.
Els incompliments es concentren sobretot en els rètols, fulls de reclamació, llistats de preus o cartes, si es tracta de restaurants. En el sector immobiliari, les mancances lingüístiques es detecten majoritàriament en els contractes.
El cert és, però, que en els últims set anys s’ha anat incrementant el control de la normativa lingüística en establiments i empreses. El 2003, per exemple, només es van imposar dues multes; el 2004, 22; el 2006 van pujar a 65, i el 2007 es van superar les 130.
El responsable de l’ACC recorda que el consumidor té el dret a rebre una determinada informació com a mínim en català i que, per tant, hi ha una llei que cal complir: “Un establiment ha de tenir els productes etiquetats correctament i ha de tenir la informació de cara al públic almenys en català. De la mateixa manera que ningú posa traves a l’obligatorietat d’un etiquetatge correcte, s’ha d’entendre que també s’ha de complir la normativa lingüística”.
Projecte de llei en tràmit
Precisament la setmana passada el Parlament va acordar tramitar el projecte de llei del codi de consum, que, entre moltes altres mesures, planteja la possibilitat de sancionar amb fins a 10.000 euros les empreses públiques i privades que no facin la documentació –és a dir factures, pressupostos, contractes i publicitat– en català. La llei recorda que els consumidors catalans tenen dret a ser atesos tant oralment com per escrit en la llengua que desitgin. El PP i el Grup Mixt van expressar la seva oposició.
Segons l’Informe de política lingüística 2008, la Generalitat va rebre 2.364 denúncies de persones que consideraven que no s’havia respectat el seu dret a viure en català. La manca d’atenció verbal en català va motivar un total de 123 queixes. En el mateix informe es recull que es van fer 1.575 inspeccions de consum en matèria de regulació lingüística i es van detectar 507 infraccions. Això significa que tres de cada deu inspeccions van trobar alguna irregularitat sobre l’ús del català.
“El més important per a nosaltres és precisament no haver d’arribar a les sancions –explica el director de l’Agència Catalana de Consum, Jordi Anguera– i és destacable que en el 83% de les actuacions que fem de control dels drets lingüístics l’establiment corregeix l’anomalia i, per tant, no hi ha multa”. Segons Anguera, en els últims anys els inspectors es troben amb un panorama lingüístic més normalitzat. “L’ús de la llengua ja és correcte d’entrada, o bé en el període de correcció, que és de dos mesos, ho arreglen”, assegura.
Els incompliments es concentren sobretot en els rètols, fulls de reclamació, llistats de preus o cartes, si es tracta de restaurants. En el sector immobiliari, les mancances lingüístiques es detecten majoritàriament en els contractes.
El cert és, però, que en els últims set anys s’ha anat incrementant el control de la normativa lingüística en establiments i empreses. El 2003, per exemple, només es van imposar dues multes; el 2004, 22; el 2006 van pujar a 65, i el 2007 es van superar les 130.
El responsable de l’ACC recorda que el consumidor té el dret a rebre una determinada informació com a mínim en català i que, per tant, hi ha una llei que cal complir: “Un establiment ha de tenir els productes etiquetats correctament i ha de tenir la informació de cara al públic almenys en català. De la mateixa manera que ningú posa traves a l’obligatorietat d’un etiquetatge correcte, s’ha d’entendre que també s’ha de complir la normativa lingüística”.
Projecte de llei en tràmit
Precisament la setmana passada el Parlament va acordar tramitar el projecte de llei del codi de consum, que, entre moltes altres mesures, planteja la possibilitat de sancionar amb fins a 10.000 euros les empreses públiques i privades que no facin la documentació –és a dir factures, pressupostos, contractes i publicitat– en català. La llei recorda que els consumidors catalans tenen dret a ser atesos tant oralment com per escrit en la llengua que desitgin. El PP i el Grup Mixt van expressar la seva oposició.
Segons l’Informe de política lingüística 2008, la Generalitat va rebre 2.364 denúncies de persones que consideraven que no s’havia respectat el seu dret a viure en català. La manca d’atenció verbal en català va motivar un total de 123 queixes. En el mateix informe es recull que es van fer 1.575 inspeccions de consum en matèria de regulació lingüística i es van detectar 507 infraccions. Això significa que tres de cada deu inspeccions van trobar alguna irregularitat sobre l’ús del català.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.