Les Corts aragoneses tramitaran la llei de llengües tot i la confrontació pel català

El ple de les Corts d'Aragó ha donat avui el vistiplau a la tramitació de la llei de llengües –que inclou l'aragonès i el català– proposada en solitari pel PSOE. Tot i això, la proposició exclou la possibilitat que cap d'aquestes dues llengües pugui ser considerada cooficial als llocs on es parlen. El PSOE, la Chunta Aragonesista (CHA) i IU hi han votat a favor i el PP en contra. El Partit Aragonès (PAR), soci de govern amb el PSOE, ha optat per l'abstenció.

Entre altres punts, la iniciativa presentada pel PSOE defensa que les persones de les zones d'Aragó on es parla català o aragonès puguin adreçar-se a les administracions en aquestes llengües o que els estudiants no universitaris puguin rebre voluntàriament classes en aquestes llengües. Aquesta proposició de llei, però, tan sols reconeix el català i l'aragonès com a llengües "pròpies i històriques" d'Aragó deixant clar que la llengua oficial arreu del territori és el castellà.

"Que el català no s'anomeni català"
El català és el principal escull de la llei, ja que genera rebuig en el PAR i el PP. Per exemple, avui, durant el ple, la diputada del PAR María Herrera ha dit que estarien disposats a donar suport a la llei en el cas que "no s'anomeni català" la llengua que es parla a la Franja.

Així, els grups han evidenciat en el ple les seves divergències respecte a la denominació de les llengües que es parlen a Aragó i a la cooficialitat. Tot i que el president del govern aragonès fa deu anys –des del 1999– que promet aquesta llei, el portaveu del PP, Miguel Navarro, ha acusat Marcelino Iglesias de voler deixar "la seva empremta catalanista" abans d'abandonar el càrrec. A més, ha afegit que la llei de llengües no preocupa ara mateix els aragonesos perquè el problema principal és "la crisi econòmica".

El portaveu del PSOE, Jesús Miguel Franco, ha defensat la presa en consideració de la proposició de llei, un text "moderat" que pretén ser el "punt de partida" per arribar a acords per a l'ús, protecció i promoció de les llengües d'Aragó, que s'ensenyen a les escoles des de fa 25 anys sense generar el més mínim conflicte social. "La polèmica entorn del català no sorgeix per raons lingüístiques, ja que és una assignatura que s'ha reconegut sempre", ha dit. Franco ha destacat la "sensibilitat" que produeix aquest assumpte i la utilització que se'n fa, i ha apuntat que el PSOE ha volgut presentar la proposició perquè és necessari donar força de llei a una realitat d'Aragó.