"Medicina de guerra"

L'Hospital Universitari de la Pau és un dels pocs edificis de Port-au-Prince que es van mantenir relativament sencers després del terratrèmol. Desenes de pacients hi arriben cada dia. Els que esperen i els que acaben de ser atesos s'amunteguen a terra. Evidentment, els llits són escassos i moltes persones s'estan a terra, a sobre de plàstics. Als pacients que acaben de ser operats els fan fora tan aviat com poden i els que pateixen fractures se'n van amb el guix encara tou. "No podem fer res més. Si la gent s'hi quedés més temps, el col·lapse seria total", explica a l'AVUI l'infermer català Jaume Gil, cap d'expedició de l'equip de set professionals sanitaris que el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va desplaçar a Haití dimecres passat. Dilluns van atendre quatre parts; tan bon punt van parir, les mares se'n van anar al carrer amb els nadons en braços.

Els professionals del SEM (dos metges, quatre infermers i dos tècnics en emergències) treballen dotze hores diàries -de sis del matí a sis de la tarda- en aquest centre, en coordinació amb metges i sanitaris cubans i mexicans i amb els equips d'emergències de Madrid i Navarra. "Fem medicina de guerra", afirma Gil. Els equips operen amb mitja anestèsia i sense subministrament elèctric. Dos quiròfans han sobreviscut i s'han habilitat dues habitacions més com a sales d'operacions.

La immensa majoria de les intervencions que s'hi fan aquests dies són amputacions, ja que sovint és l'única solució davant la manca de mitjans. "Les ferides que arriben són molt lletges i amb molta brutícia", afirma Gil. El risc d'infecció i de sèpsia és molt alt. Els equips d'emergències fan el que poden i més. Però, un cop els pacients surten de l'hospital, el perill que les ferides s'infectin continua sent elevadíssim, donades les condicions de manca d'higiene.

A l'entrada de l'hospital, els infermers del SEM classifiquen els malalts en funció de la gravetat, una tasca gens fàcil davant la gentada que s'hi amuntega. Tots necessiten ajuda, però, malauradament, cal triar i veure qui en necessita amb més urgència. Desenes de persones tenen membres fracturats, però a l'hospital no hi ha aparells per fer radiografies. "Les fractures s'estan reduint a ull, s'enguixen i al carrer", afegeix Gil.

Només l'equip del SEM atén entre 80 i 100 pacients diaris. "A tot l'hospital, ni ho sé", diu l'infermer. "Els atenem, però pràcticament no els podem donar menjar", afegeix. Molts ferits, fins i tot mutilats, arriben al centre sols i pel seu propi peu. A fora el caos és total. "El carrer està ple de gent que va amunt i avall", explica Jaume Gil. Aquest infermer, que també es va desplaçar al Pakistan l'any 2005, amb motiu del violent terratrèmol que hi va deixar milers de víctimes, assegura que "la magnitud del que està passant a Haití és encara pitjor".

Des del campament base, instal·lat a l'aeroport, on conviuen amb la resta de sanitaris i equips de rescat desplaçats des de l'Estat espanyol, Jaume Gil afirma que, "de moment, el nivell d'esgotament encara és acceptable". L'equip del SEM s'estarà a Haití almenys una setmana més, fins que arribi un relleu.

Mentrestant, als carrers de les principals poblacions haitianes la situació es manté tensa. "Hi ha saquejos perquè la població està al límit", va explicar la portaveu de l'Oficina per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris de l'ONU, Elisabeth Byrs. Controlar el caos i fer arribar l'ajuda humanitària als seus destinataris serà l'objectiu dels 12.000 marines nord-americans que ja s'han desplegat al país i dels 3.500 Cascos Blaus de l'ONU que s'afegiran al contingent de 9.000 que ja són a l'illa.