Societat
Gemma Montull apunta a Bergós
El jutge desestima la petició del fiscal de tancar a la presó l’exdirectora financera del Palau
L’exdirectora administrativa del Palau de la Música, Gemma Montull, va negar ahir tenir cap participació en l’espoli econòmic de la institució i va desviar la responsabilitat en l’afer de les factures falses que l’implica cap a Raimon Bergós i el bufet d’advocats que aquest dirigeix. Tot i la pompa del seu càrrec, Montull va presentar-se davant el jutge Juli Solaz com una simple responsable de comptabilitat del Palau que actuava al dictat del president, Fèlix Millet, i del seu pare, Jordi Montull.
La declaració clarament exculpatòria de la imputada no va convèncer la fiscalia ni l’acusació particular, que van demanar presó sense fiança pel risc de fugida i destrucció de proves. El jutge ho va desestimar i va comunicar a Montull que no prendria cap mesura cautelar.
Fonts coneixedores de la declaració van assegurar que l’exresponsable financera va reconèixer que ella sabia la procedència fraudulenta de diverses factures que es van presentar a Hisenda per burlar una inspecció entre els anys 2004 i 2005. Aquest fet la podria fer còmplice d’un delicte de falsificació documental, pel qual estan imputats tres professionals del bufet Bergós que declaren demà.
Montull també va tirar pilotes fora quan li van preguntar pel contingut del llapis de memòria USB que un agent dels Mossos li va intervenir durant l’escorcoll policial del juliol passat a les oficines del Palau. Va assegurar que havia copiat informació personal sense relació amb el cas.
Aquesta declaració va ocupar bona part del matí, i més ràpida va ser la dels dos extresorers del Palau i de l’Orfeó, Enric Àlvarez i Pau Duran, respectivament. La signatura del primer apareix en diversos documents de transcendència, com per exemple una acta falsificada de la junta del Palau autoritzant Millet i Montull a fer un negoci immobiliari que hauria perjudicat, de nou, la institució. Àlvarez només va reconèixer la seva firma en els rebuts que signava quan cada mes rebia un taló per valor de 1.800 euros, com a gratificació.
Per contra, va dir que desconeixia la rúbrica que apareix en molts documents amb el seu nom i el segell del Palau. En alguns casos es tracta d’un gargot i, en d’altres, imitacions matusseres de la seva signatura. Àlvarez, que té més de 80 anys, va negar també les afirmacions de Millet i Montull segons les quals el cor de l’Orfeó rebia diners en negre en concepte de dietes. Sí que va explicar que quan sortien a l’estranger ell rebia una quantitat ridícula per a imprevistos.
Pau Duran va declarar també en to autoexculpatori, i ni per a ell ni per a Àlvarez la fiscalia va demanar cap mesura cautelar.
La declaració clarament exculpatòria de la imputada no va convèncer la fiscalia ni l’acusació particular, que van demanar presó sense fiança pel risc de fugida i destrucció de proves. El jutge ho va desestimar i va comunicar a Montull que no prendria cap mesura cautelar.
Fonts coneixedores de la declaració van assegurar que l’exresponsable financera va reconèixer que ella sabia la procedència fraudulenta de diverses factures que es van presentar a Hisenda per burlar una inspecció entre els anys 2004 i 2005. Aquest fet la podria fer còmplice d’un delicte de falsificació documental, pel qual estan imputats tres professionals del bufet Bergós que declaren demà.
Montull també va tirar pilotes fora quan li van preguntar pel contingut del llapis de memòria USB que un agent dels Mossos li va intervenir durant l’escorcoll policial del juliol passat a les oficines del Palau. Va assegurar que havia copiat informació personal sense relació amb el cas.
Aquesta declaració va ocupar bona part del matí, i més ràpida va ser la dels dos extresorers del Palau i de l’Orfeó, Enric Àlvarez i Pau Duran, respectivament. La signatura del primer apareix en diversos documents de transcendència, com per exemple una acta falsificada de la junta del Palau autoritzant Millet i Montull a fer un negoci immobiliari que hauria perjudicat, de nou, la institució. Àlvarez només va reconèixer la seva firma en els rebuts que signava quan cada mes rebia un taló per valor de 1.800 euros, com a gratificació.
Per contra, va dir que desconeixia la rúbrica que apareix en molts documents amb el seu nom i el segell del Palau. En alguns casos es tracta d’un gargot i, en d’altres, imitacions matusseres de la seva signatura. Àlvarez, que té més de 80 anys, va negar també les afirmacions de Millet i Montull segons les quals el cor de l’Orfeó rebia diners en negre en concepte de dietes. Sí que va explicar que quan sortien a l’estranger ell rebia una quantitat ridícula per a imprevistos.
Pau Duran va declarar també en to autoexculpatori, i ni per a ell ni per a Àlvarez la fiscalia va demanar cap mesura cautelar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.