Societat
Més túnels de Vallvidrera
La concessionària Tabasa projecta el desdoblament de l’eix viari abans que se saturi
Els túnels de Vallvidrera haurien arribat aquest any a la saturació si la crisi no hagués incidit, de forma decreixent, en el trànsit que hi circula. Per aquesta raó, i per adequar-los a les noves normes de seguretat que obliguen que els túnels disposin de calçades segregades, l’empresa mixta Tabasa –l’ens que els gestiona– ja ha començat a estudiar les alternatives per poder desdoblar els túnels.
Aquest eix, de 12,5 km entre Barcelona i Sant Cugat, té una configuració de doble calçada i dos carrils per sentit excepte en el túnel principal, on hi ha calçada única i tres carrils, un dels quals es reversible.
Fins ara s’han examinat diverses opcions per desdoblar-lo. La més senzilla seria construir un nou túnel que circularia de forma quasi paral·lela a l’existent. Tindria una secció de dos carrils en direcció sud i desembocaria a la boca sud de la Via Augusta. El túnel actual es faria servir per al trànsit en sentit nord.
L’altra alternativa també preveu la construcció d’un nou túnel, que abans d’entrar a Barcelona s’allunyaria més de l’actual i penetraria a la ciutat per sota de la ronda de Dalt, a l’alçada de la rotonda de Can Caralleu. El ramal sortiria a la superfície a la intersecció de l’avinguda J.V. Foix i el passeig Reina Elisenda de Montcada, i tindria una secció d’un carril en sentit sud.
Les dues alternatives obligarien a afrontar actuacions addicionals en la trama urbana de Sarrià, que encara s’ha d’acabar de definir, i que necessitarà el vistiplau de l’Ajuntament de Barcelona. Per absorbir el trànsit nou que generaria l’ampliació dels túnels, s’haurien de fer obres als carrers Cardenal Sentmenat, Vergós, Gósol i Castellnou, per poder desembocar trànsit cap a la plaça Prat de la Riba.
L’obra l’hauria de cofinançar el govern, que encara no ha decidit el seu posicionament, tot i que la presentació de l’estudi de viabilitat dels túnels realitzada ahir pel conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, ja deixa entreveure la predisposició de la Generalitat a aprofitar les millores en seguretat per augmentar-ne la capacitat.
L’ampliació faria possible que circulessin per l’interior dels túnels línies de transport públic regular, i també potenciaria la qualitat de la infraestructura.
Els túnels de Vallvidrera es van inaugurar el 1991. En dinou anys s’hi ha doblat el trànsit. El creixement màxim es va produir entre els anys 1997 i el 2000 quan la IMD (intensitat mitjana diària) va créixer un 37% i el volum de cotxes va passar de 19.000 a 26.000 per dia. Tabasa recorda que l’increment va coincidir amb el nou sistema tarifari, que fa una rebaixa del peatge en hores vall. El peatge i la densitat de trànsit en hores punta són el que més critiquen els usuaris dels túnels.
Aquest eix, de 12,5 km entre Barcelona i Sant Cugat, té una configuració de doble calçada i dos carrils per sentit excepte en el túnel principal, on hi ha calçada única i tres carrils, un dels quals es reversible.
Fins ara s’han examinat diverses opcions per desdoblar-lo. La més senzilla seria construir un nou túnel que circularia de forma quasi paral·lela a l’existent. Tindria una secció de dos carrils en direcció sud i desembocaria a la boca sud de la Via Augusta. El túnel actual es faria servir per al trànsit en sentit nord.
L’altra alternativa també preveu la construcció d’un nou túnel, que abans d’entrar a Barcelona s’allunyaria més de l’actual i penetraria a la ciutat per sota de la ronda de Dalt, a l’alçada de la rotonda de Can Caralleu. El ramal sortiria a la superfície a la intersecció de l’avinguda J.V. Foix i el passeig Reina Elisenda de Montcada, i tindria una secció d’un carril en sentit sud.
Les dues alternatives obligarien a afrontar actuacions addicionals en la trama urbana de Sarrià, que encara s’ha d’acabar de definir, i que necessitarà el vistiplau de l’Ajuntament de Barcelona. Per absorbir el trànsit nou que generaria l’ampliació dels túnels, s’haurien de fer obres als carrers Cardenal Sentmenat, Vergós, Gósol i Castellnou, per poder desembocar trànsit cap a la plaça Prat de la Riba.
L’obra l’hauria de cofinançar el govern, que encara no ha decidit el seu posicionament, tot i que la presentació de l’estudi de viabilitat dels túnels realitzada ahir pel conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, ja deixa entreveure la predisposició de la Generalitat a aprofitar les millores en seguretat per augmentar-ne la capacitat.
L’ampliació faria possible que circulessin per l’interior dels túnels línies de transport públic regular, i també potenciaria la qualitat de la infraestructura.
Els túnels de Vallvidrera es van inaugurar el 1991. En dinou anys s’hi ha doblat el trànsit. El creixement màxim es va produir entre els anys 1997 i el 2000 quan la IMD (intensitat mitjana diària) va créixer un 37% i el volum de cotxes va passar de 19.000 a 26.000 per dia. Tabasa recorda que l’increment va coincidir amb el nou sistema tarifari, que fa una rebaixa del peatge en hores vall. El peatge i la densitat de trànsit en hores punta són el que més critiquen els usuaris dels túnels.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.