La UE veta 200 aerolínies internacionals en territori europeu

En un mes i mig tres avions s'han estavellat al món, un al mar Carib, un altre a l'oceà índic i el tercer al nord-oest de l'Iran, amb 228, 153 i 168 víctimes mortals, respectivament. En total, 549 persones han perdut la vida i s'ha reobert una altra vegada el debat etern de si agafar un avió és la manera més segura de desplaçar-se.

La balança quant a la baixa sinistrialitat, però, es continua decantant a favor d'aquest mitjà de transport que, per exemple l'any 2006, va comptabilitzar 1.300 víctimes a tot el món. Aquesta és una xifra ínfima si es contraposa amb el més d'un milió de morts que genera anualment i a tot el món el trànsit per carretera, segons l'Organització Mundial per a la Salut (OMS).

Tot i les dades, l'espectacularitat dels accidents aeris i el nombre de persones que hi perden la vida d'una sola vegada són factors que solen provocar recels sobre la seguretat de volar. Per la seva banda, les companyies aèries estan en el punt de mira d'uns passatgers, i uns Estats, que els demanen les màximes garanties perquè el seu viatge sigui segur i arribi a bon port. I ara, més que mai.

Així, l'any 2005 el Parlament Europeu va aprovar la creació d'una llista negra de companyies aèries insegures que no poden operar a la Unió Europea (UE). Es tracta d'un llistat d'aerolínies internacionals que no poden ni aterrar ni enlairar-se des de cap país integrant de la UE, i s'actualitza cada tres mesos.

L'última actualització és de l'abril d'aquest any i deixa fora de l'espai aeri europeu quatre companyies de la República del Kazakhstan, una de Tailàndia, una d'Ucraïna i totes les aerolínies de Benín, a l'Àfrica occidental.

Entre les que continuen vetades hi ha totes les companyies d'Angola, República Democràtica del Congo, Guinea Equatorial, Indonèsia i República dels Kirguisos, fronterera amb la Xina. Totes les de Sierra Leone i les de Swazilàndia, un minúscul país al sud d'Àfrica, juntament amb set companyies del Gabon, completen el llistat.

Com s'actualitza la llista?
Tots els Estats membres i l'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA) tenen l'obligació de comunicar a la Comissió tota la informació rellevant per anar actualitzant la llista. La decisió d'incloure una companyia o treure-la de la llista es pren en funció d'una sèrie de criteris, per exemple, l'estat dels aparells –la seva antiguitat, si han quedat obsolets o si estan mal mantinguts–, i si les companyies rectifiquen o no un cop fetes les inspeccions de seguretat.

Els criteris s'apliquen només amb avions que operen vols comercials. Per tant, no són aplicables per a vols privats i no comercials. També queden fora de la regulació els vols de govern o d'Estat. És a dir, tot i que una companyia estigui vetada per la UE, si aquesta fa un vol d'Estat podrà fer-lo sempre que tingui un permís especial de l'Organització Internacional d'Aviació Civil (ICAO), de tots els Estats membres i del país de destí.

Informació per als passatgers
La regulació de la llista negra obliga les autoritats d'aviació civil, EASA i els aeroports dels Estats membres a facilitar el llistat als passatgers a través de les seves pàgines web i, "si és pertinent", penjar-la als aeroports mateix. Tot i que la llista es pot consultar a la web d'Aena i de la Comissió Europea, no es pot veure en cap aeroport espanyol perquè, segons fonts de la direcció general d'Aviació Civil, que depèn del ministeri de Foment, "la llista s'actualitza cada tres mesos i hi hauria massa feina a anar-la canviant".

La llista també salvaguarda els drets dels consumidors que contractin un viatge fora de la UE que inclogui algun vol en companyies insegures. D'aquesta manera, en cas que una persona contractés un vol amb una companyia i posteriorment aquesta fos inclosa a la llista negra, el passatger té el dret a ser informat i a canviar de companyia si així ho desitja.

Avís jurídic
Com a preàmbul a la llista, la UE adverteix que la seva competència només els permet inspeccionar les aeronaus que aterren o s'enlairen en aeroports comunitaris i que, pel seu caràcter aleatori, els és impossible verificar tots els avions. Això significa que tota companyia que no aparegui a la llista no vol dir que automàticament compleixi les normes de seguretat aplicables. També avisa que pot haver-hi alguna companyia que operi "de bona fe" però que tingui el mateix nom que alguna altra que sigui a la llista, i per tant tampoc podrà operar a Europa.