El Suprem anul·la la sentència que absolia els mossos de l'agressió gravada en vídeo

Es reobre un dels episodis més polèmics dels Mossos d'Esquadra sota el mandat de Joan Saura al departament d'Interior. El Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat la sentència de l'Audiència de Barcelona que va absoldre d'un delicte contra la integritat moral, un de tortura i un de falsedat documental els tres agents i el caporal implicats en l'agressió policial gravada en vídeo per una càmera oculta a la comissaria de les Corts.

El tribunal català només va condemnar els tres agents d'una falta de lesions, i va absoldre del tot el caporal, que no va arribar a tocar el detingut i denunciant, Rubén Pérez Marcos, i es va limitar a mirar-se l'agressió sense intervenir-hi. L'argument per arribar a aquest dictamen, tot i els cops i puntades de peu que els agents van clavar al detingut, va ser el de la legítima defensa dels policies. Però el Suprem, en una sentència feta pública aquest dimarts, considera que la decisió està mal fonamentada, i per això anul·la la sentència per "arbitrarietat".

En resposta al recurs presentat per la fiscalia i l'entitat Acció Cristians per l'Abolició de la Tortura (Accat), el TS critica la resolució dels jutges de la secció setena de l'Audiència de Barcelona. "En la sentència impugnada [la de l'Audiència barcelonina] s'arriba a dir que no hi ha prova de l'agressió il·legítima [de Rubén Pérez contra els mossos que l'escorcollaven] i, tanmateix, s'afirma que és adient aquesta justificació [dels cops i les puntades de peu dels agents]", recrimina el TS. De fet, la sentència de Barcelona deia: "No s'aprecia amb exactitud [en el vídeo] quins són els moviments de Rubén, però tenint en compte la ràpida actuació dels agents, l'única explicació lògica és que va atacar d'alguna manera l'agent número 12.840, fet que queda corroborat per l'informe de lesions."

Pel Suprem, "aquesta explicació dels fets no sembla lògica i, en l'acció penal exercitada per unes lesions [produïdes] en un centre policial i la dinàmica de la comissió de les quals està documentada videogràficament, suposa una arbitrarietat, en la mesura en què no apareix explicada en la sentència i contradiu la lògica de la realitat documentada". Els magistrats de Madrid consideren que els de Barcelona veuen que la legítima defensa dels agents "no està provada" i que, simplement, "la intueixen". I, si no es declara provada ni justificada la legítima defensa, s'impedeix a les acusacions –fiscalia i Accat– oposar-s'hi.

Aquests arguments jurídics porten el TS a declarar "la nul·litat del judici oral i retrotraure les actuacions perquè el tribunal dicti la sentència que estimi oportuna". N'hi haurà prou, però, que l'Audiència de Barcelona torni a deliberar, amb les proves que ja té, i torni a redactar la resolució. No caldrà repetir el judici, però la sentència pot variar sensiblement si els magistrats barcelonins no troben la manera de justificar el que van decidir quan la van firmar, ara fa un any.