La immigració sense papers es refugia al servei domèstic

Una dona originària de Bolívia que treballa en el servei domèstic o cuidant una persona gran és el perfil majoritari del col·lectiu de persones irregulars. Comissions Obreres, que calcula que més de la meitat dels treballadors immigrants estan en situació irregular, va alertar ahir que tot i que el nombre s’ha estancat a causa de la crisi i de la reducció d’arribades d’estrangers, les persones que treballen sense tenir els papers en regla o sense contracte s’han acabat refugiant en el servei domèstic i la cura de les persones dependents.

Segons el balanç del primer semestre de l’any del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) del sindicat, gairebé el 61% de les dones ateses –d’un total de 1.576– treballaven de forma irregular, mentre que els homes –1.020– no arribaven al 40%. El coordinador del CITE, Carles Bertran, va destacar la “feminització del treball irregular” i a la vegada va denunciar la precarietat laboral tant del servei domèstic com d’atenció a les persones dependents.

Bertran es va referir al lent desplegament dels ajuts i serveis de la llei de la dependència que, segons ell, provoca que moltes famílies tinguin a casa persones sense papers per cuidar un avi o un fill que pateix alguna discapacitat.

L’explicació que la taxa d’irregularitat entre els homes s’hagi reduït (del 41% del 2008 al 39,3% ara) no té cap gran secret: senzillament és deguda a la destrucció de llocs de treball en la construcció. La raó que entre el col·lectiu femení hagi crescut (del 58% al 61) és que moltes dones han sortit a treballar perquè els marits s’han quedat sense feina i s’han agafat al que han trobat, és a dir, una feina sense alta a la Seguretat Social.

Al marge dels sectors més o menys afectats, el coordinador del CITE va qualificar de preocupant que el 50,8% de les persones que els han demanat assessorament no tinguin papers o treballin sense contracte: “Tornem a estar a prop del nivell del 2005, quan l’única solució va ser un procés de regularització extraordinari”. Després de la regularització, els treballadors en l’economia submergida van baixar del 58% al 26%, però ha tornat a créixer fins al 50%.

Traspàs de la inspecció
Des del sindicat es reclama que s’utilitzin mesures ja vigents en el marc legal, com la possibilitat de l’arrelament laboral o la concessió de papers a les persones que denunciïn que treballen en negre, per fer aflorar l’economia irregular. “Si no s’hi posa remei –va advertir Bertran– tornarem a estar com al 2005”. En la mateixa línia, es va mostrar confiat que el traspàs a la Generalitat de la inspecció de Treball comporti més recursos humans i materials i permeti agilitzar les actuacions.

El coordinador del CITE es va mostrar convençut que “la lluita contra l’economia submergida és un instrument molt més eficaç de control de la immigració irregular que no pas la restricció dels requisits d’entrada al país o la retallada de drets de les persones immigrades”.