L’escola es reivindica però rebutja fer-ho amb vagues

El descontentament generalitzat expressat per mestres i professors de l’escola pública amb la política del departament d’Educació i amb la manera de fer del seu titular, Ernest Maragall, no es va traduir ahir en un seguiment massiu de la vaga convocada de forma unitària pels cinc sindicats del sector. El conseller, que va valorar a la baixa la incidència de la vaga, i va xifrar el seguiment en un 20%, va acabar acceptant el missatge del professorat en contra la seva política.

El cas és que ahir, a banda del tant per cent dels mestres i professors que sí que van fer vaga, moltes escoles de primària, d’aquelles que històricament de vaga no se’n perdien ni una, van enviar als pares dels seus alumnes cartes on s’explicava que estaven en contra de la política (sobretot de retallada) del departament d’Educació, però que no s’adherien a la vaga per considerar que ni el moment ni la situació eren els més oportuns (en aquesta situació es van trobar la majoria de centres de Girona).

Això va evidenciar que el professorat està en general descontent i veu perillar la qualitat de l’ensenyament públic, però ha donat per esgotada la via de les vagues –quatre jornades en dos anys– i aposta per una negociació més calmada.

Maragall ho va entendre. “El missatge és que hem de seguir l’estratègia de millora i l’hem de seguir amb serenitat i capacitat de diàleg”, va dir. Però va voler deixar clar que “la pregunta és ara: què faran els sindicats? [davant la resposta clara dels mestres]”.

Els sindicats van interpretar que “és important que el conseller hagi reconegut que el professorat està descontent”, va dir la portaveu del sindicat majoritari, Rosa Cañadell, d’USTEC, que va estar d’acord que ara el que cal és “asseure’s a negociar”. “Nosaltres sempre hem volgut asseure’ns a negociar, qui va trencar la negociació va ser Educació”, sosté Cañadell.

Pel que fa als motius pels quals molts mestres i professors van decidir, finalment, no sumar-se a la jornada de vaga, els sindicats convocants en van enumerar alguns: “És clar que en algunes zones del país, a Girona i a la Costa Brava, per exemple, després de la situació caòtica que s’ha viscut per culpa de la neu i la paralització de les classes ara no s’han vist amb cor de donar suport a la vaga”, van apuntar. Pels sindicats el context de crisi i l’actitud “dictatorial” i la falta de diàleg d’Educació haurien restat força a la jornada de vaga.

L’USTEC-STE, CCOO, AsPEPC-SPS, UGT i CGT, els convocants, van dir que el 60% dels mestres de l’àrea de Barcelona havien fet vaga i que en el 80% de centres catalans hi havia hagut docents que havien secundat la mobilització.

El que sí que van valorar molt positivament va ser les diferents manifestacions convocades a les capitals del país, la més multitudinària de les quals va celebrar-se a Barcelona, on, segons els sindicats, van participar 50.000 persones (s’hi van afegir estudiants). Segons la Guàrdia Urbana en aquesta concentració hi va haver 12.000 persones.