Antoni Trilla: "Si ens posem les piles, aviat podríem tenir una vacuna"

El doctor Antoni Trilla coordina des de l'Hospital Clínic el dispositiu per atendre i fer el seguiment dels pacients sospitosos d'haver estat infectats amb el virus A/H1N1. Aquest especialista en epidemiologia fa una crida a la serenitat.

Ja tenim sis casos d'infecció confirmats a Catalunya i la xifra va en augment a diferents països. Aquesta evolució és preocupant?
Les primeres fases d'una epidèmia sempre són confuses i complexes. Som davant de la introducció d'un nou virus que s'intenta contenir, però sabem que això serà difícil. Amb tot, no ens hem de desesperar, encara que n'apareguin casos nous. Fins i tot encara que apareguin casos de contagis secundaris, és a dir, de persones que no han viatjat a Mèxic i que s'han infectat aquí.

El virus es propaga amb rapidesa, però fins ara sembla força benigne...
Aquest és l'element que, de moment, juga a favor nostre, al marge del que està passant a Mèxic, d'on la informació que ens arriba no és gens clara. Però haurem d'esperar una mica més per veure com s'estén l'epidèmia i si, amb l'augment de casos, n'apareixen de més greus i si es produeixen més morts. Si comparem la mortalitat amb la que causava la grip aviària, per sobre del 40%, la situació no és tan greu.

¿Tot i això, el virus es podria tornar més virulent, tal com va passar amb el virus que va desencadenar l'anomenada grip espanyola el 1918?
Som davant d'un virus nou, capaç de transmetre's de persona a persona, però que, pel que sembla, no causa una malaltia greu. Probablement té un comportament força similar al dels virus que causen les grips estacionals. Si fos molt letal, ja s'haurien produït més morts als Estats Units, on hi ha prop d'un centenar de casos. Des del punt de vista teòric i, pel que ha passat històricament, les pandèmies poden evolucionar per onades. La grip espanyola va tenir una primera onada força lleu i la segona temporada de fred va tornar amb més virulència.

En el passat també hi ha hagut pandèmies causades per virus nous, però no es generava alarma perquè la informació no circulava amb la rapidesa que ho fa actualment. Amb tot, ¿hem d'estar alarmats?
És molt important que la població tingui molt clar que parlar de pandèmia no és sinònim ni de gravetat ni d'elevada mortalitat, sinó d'extensió a escala planetària. De pandèmies gripals violentes causades per nous virus n'hi ha hagut unes quantes. Una de relativament recent va ser la del 1968, que va causar un milió de morts al món, però la població no en va ser conscient. Segurament només va percebre que aquell any la grip era més forta que altres anys i que afectava més gent.

¿És possible arribar a esbrinar l'origen del virus A/H1N1 i on va començar l'epidèmia?
No és impossible reconstruir la història d'aquest virus. De fet, hi ha moltes bases de dades sobre virus gripals i es podria seguir la pista fins a arribar a l'origen d'aquest. Des del punt de vista de l'epidemiologia humana, arribar a saber quin va ser el primer cas de contagi i en quin poble es va produir ja és més complicat. De fet, ni tan sols té per què haver sorgit a Mèxic.

Laboratoris públics i privats ja s'han mostrat disposats a treballar en una vacuna contra el nou virus. ¿Es podria obtenir una vacuna de cara a l'hivern vinent?
La vacuna seria l'eina més eficaç per contenir la infecció. Amb els coneixements actuals, i si tothom es posa les piles i s'uneixen esforços, es podria arribar a incloure aquesta nova soca de virus gripal en la vacuna de l'hivern vinent. Encara falten cinc o sis mesos i seria una mesura molt útil.

De moment, els casos sospitosos es tracten amb oseltamivir, un antiviral. ¿Els pacients responen bé al tractament?
Aquest tractament es justifica per l'intent d'aturar la propagació del virus. Però, des del punt de vista individual, cap dels casos sospitosos o confirmats fora de Mèxic s'haurien tractat amb antivirals, perquè no han estat quadres greus. Simplement s'haurien prescrit fàrmacs per tractar símptomes.