Poques porres per a tanta crisi

"Què estan fent? Amb la crisi, la gent està que mossega, si veuen que apallissen estudiants els ciutadans es posaran de part dels joves! Estan convertint això en una batalla campal, perquè no intenten calmar els ànims?" Un fotògraf d'un diari de Barcelona que després va acabar rebent s'exclamava dimecres al migdia, durant la càrrega del carrer Còrsega i el Palau Robert, de l'actitud de la brigada mòbil, els antiavalots dels Mossos d'Esquadra.

I posava el dit a la nafra. La crisi també té conseqüències directes per a una unitat policial d'elit encarregada, exclusivament, de l'ordre públic. La crispació social augmenta quan els expedients d'ocupació proliferen i les empreses tanquen. Hi ha manifestacions i protestes dia sí, dia no, i la brimo, com se'n diu en l'argot del cos, va sobrecarregada de feina. Tot i que els portaveus oficials dels Mossos es neguen a donar xifres, segons fonts policials consultades per l'AVUI.cat la unitat té actualment 270 membres, 50 dels quals d'incorporació recent.

Tenen la base al complex policial del cos a Sabadell, però cobreixen els necessitats de tot Catalunya, amb els quilòmetres de desplaçaments amb furgoneta que comporta malgrat que la majoria d'actuacions són a l'àrea metropolitana de Barcelona. Actualment, hi ha 60 mossos més que han passat les oposicions per accedir a la unitat i que estan fent el curs d'especialització preceptiu, però la seva incorporació no significarà un augment substancial de la plantilla perquè es calcula que molts dels agents que ara hi són aprofitaran el proper concurs de trasllat per marxar-ne, justament per la crisi. "Aquest any ha estat duríssim, amb tantes manifestacions de treballadors. Els de la Nissan, per exemple, han donat molta feina, i hi ha jornades de quinze hores i setmanes sense cap dia de festa", assegura un agent.

Errors, quins errors?
Però tot i reconèixer aquesta situació que els té desbordats, de cap manera admeten que hi hagués errors en l'operació de dimecres, que va convertir el desallotjament dels estudiants anti-Bolonya al rectorat de la Universitat de Barcelona en una batalla campal. Insisteixen en la violència emprada pels manifestants –amb pedres i pals de banderes, principalment en la manifestació del vespre– i en l'alt percentatge de mossos ferits: una quarentena dels 165 que van treballar.

No hi havia manera de posar fi al tancament sense provocar el caos? "Sí. Si els estudiants haguessin fet el que havien de fer, que era marxar del rectorat sense aldarulls i aixecar-se de la calçada de la Gran Via sense resistir-se. Si no ho fan, s'ha de carregar. O deixem que tallin la Gran Via en hora punta?", pregunta el secretari general del Sindicat de Policies de Catalunya, David José.

Per Valentín Anadón, portaveu de SAP-UGT, sindicat majoritari al cos, l'escàndol és fruit de la "hipocresia social". "Si no els haguessin tret de la Gran Via, ens haurien acusat de passivitat, com ha passat altres vegades. I si carreguem, que es pensa la gent que és una càrrega policial? La policia té el monopoli legal de la violència, i quan s'exerceix, s'exerceix. I no es pot fer com el conseller Joan Saura, que dóna l'ordre d'actuar i després diu públicament que no li agraden les imatges", afegeix. Anadón anuncia que els mossos "sortiran al carrer", a manifestar-se ells, si el departament d'Interior intenta expedientar agents per salvar el cap dels polítics per l'afer.

Els comandaments revisen les imatges
Anadón no va desencaminat. Aquest divendres, a la comissaria dels Corts, on hi ha els màxims responsables uniformats del cos i el director general de Policia, Rafael Olmos, s'encadenaven les reunions i es va fer una sessió maratoniana per revisar les imatges en vídeo que els mateixos Mossos enregistren durant tota actuació al carrer. Tot aquest estrès responia a la petició d'un "informe exhaustiu" que ha fet Saura, i cada detall enregistrat serà analitzat amb lupa. Examinen, per exemple, si hi va haver agents que es van excedir en els serrells de les càrregues: aquestes imatges en què es veu dos antiavalots colpejant una sola persona que ja és a terra.

"S'ha de saber què ha passat abans, no ens podem quedar només amb aquesta imatge, que pot ser impactant. Segurament aquest tio abans els ha tirat una pedra", adverteix un exmembre de la unitat que hi va ser dos anys. I puntualitza que no es tracta de "castigar" l'autor del llançament de la pedra, sinó de reduir-lo per detenir-lo. 

Aquest agent coincideix amb un altre amb cinc anys d'experiència a la brimo a defensar les virtuts de la unitat, que sempre és una destinació triada voluntàriament, malgrat les escasses simpaties socials que desperta. "No podem estar pendents de les crítiques. La policia sempre és criticada, ja ho sabem. Nosaltres hem de saber si hem fet bé la feina i prou", asseguren. I destaquen que la dels antiavalots és una especialitat ben valorada, ben pagada, molt cohesionada –estan convençuts que els comandaments arribarien a "dimitir" si els agents són castigats injustament– i que gaudeix d'una formació contínua que no tenen altres grups del cos.

Els més disciplinats
Per accedir-hi cal passar unes exigents proves físiques i un psicotècnic, i després un curs d'especialització per aprendre les tècniques d'actuació en grup –precepte bàsic– i d'utilització de les porres –tècnicament se'n diuen defenses, porres rígides que no reboten i que, en principi, fan menys mal– i de les escopetes de pilotes de goma. També han de saber escalar i tècniques d'autocontrol, perquè malgrat que "també són persones", saben que cap agent es pot moure si no rep l'ordre de carregar: és igual que li estiguin llançant pintura, insults o escopinades, com va passar l'endemà dels incidents, dijous, a la plaça Sant Jaume.

I qui dóna les ordres? El cap de dispositiu les dóna als comandaments inferiors que té repartits als diferents punts d'un dispositiu, i aquests les transmeten als caps d'equip, que solen ser caporals al front de sis o vuit homes i que fan el senyal d'actuar. "És la unitat més disciplinada del cos, no hi ha marge per a la creativitat", asseguren els agents consultats. La qüestió és, doncs, si el cap del dispositiu decideix ell o si un responsable polític, normalment el director general, hi intervé. Es poden donar les dues situacions i, encara que dimecres a la nit Rafael Olmos va assumir "tota la responsabilitat" retòricament, caldrà veure quines són les conseqüències reals de l'afer.