Privacitat en perill

Exparelles que espien un antic amor, alumnes d'institut que es burlen dels professors o personalitats suplantades. Aquests no són els comportaments majoritaris a les xarxes socials que diàriament utilitzen milers de persones a Catalunya, però existeixen. Aquests nous espais de relació personal a internet preocupen per la pèrdua de privacitat que comporten. Ser usuari de Facebook o MySpace significa renunciar a "un 70% d'intimitat", segons coincideixen a alertar la directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, Esther Mitjans, i el president de la Comissió de Llibertats Informàtiques, Antoni Farriols.

"És una manera de relacionar-nos nova, del segle XXI, i una persona ha de valorar si vol que la felicitin per l'aniversari o mantenir la privacitat", afirma Mitjans. Per Farriols, les xarxes socials tenen més desavantatges que avantatges, però assegura que si l'internauta es decideix a utilitzar-les, "més que amb por, ho ha de fer amb precaució".

Mar Monsoriu, autora del llibre Manual de redes sociales en internet (Creaciones Copyright), considera que les xarxes socials són "eines molt útils" però que, com tot, s'han d'utilitzar amb prudència. "Els usuaris haurien d'invertir un temps mínim a estudiar com funcionen" i evitar així que un missatge privat acabi sent d'accés públic "per ignorància".

Si el 43% dels internautes tenen obert el perfil a qualsevol persona, segons un estudi de l'Institut Estatal de Tecnologies de la Comunicació (Inteco) i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) és perquè així ho volen o perquè desconeixen el funcionament de la xarxa social.

Europa, més garantista
Per això, Mitjans també convida els usuaris a estudiar la política de privacitat "i no formar part de cap xarxa social que no en tingui". Farriols, no obstant, adverteix que les lleis de protecció de dades europees i americanes "són diferents" i, en el cas dels EUA, menys garantistes.

En la major part de les xarxes socials les dades dels internautes són emmagatzemades per les empreses, que les utilitzen amb finalitats publicitàries. Mar Monsoriu defensa que "hi tenen dret perquè faciliten un suport gratuït".

Però, en opinió d'aquesta experta, s'ha de diferenciar entre que l'usuari cedeixi dades pròpies -com les seves fotografies- i que terceres persones difonguin imatges sense dret a veto. "Quan has reaccionat ja hi ha 28 persones que s'han descarregat la foto sense coneixement del protagonista", destaca.

Això, precisament, li va passar a una usuària de Facebook, que prefereix mantenir-se en l'anonimat. "Jo en vaig treure les fotografies del meu nadó quan em vaig adonar que si algun dels meus amics comentava la imatge, automàticament podien accedir a la fotografia els internautes amb qui ells tenen amistat i a molts jo no els conec".

Un altre aspecte important a canviar, segons Farriols, és que "s'hauria de facilitar la cancel·lació de dades". Recentment s'ha encès aquest debat a l'entorn de les peticions de familiars d'usuaris morts per cancel·lar el compte i esborrar qualsevol rastre. Mentre la xarxa espanyola Tuenti ho té previst, les condicions d'ús de Facebook no preveuen cancel·lar el perfil, sinó únicament permetre-hi l'accés a amics confirmats.

Per Ícaro Moyano, director de comunicació de Tuenti, aquesta diferència de criteri respon al fet que "un dels pilars fonamentals de Tuenti és la privacitat". En canvi, Monsoriu discrepa i assegura que Tuenti "no és tan segura com diuen". La veritat és que si Facebook té reclamacions relacionades amb la privacitat, Tuenti no és una excepció.

Per tant, mentre continuïn les polítiques de privacitat actuals, que Farriols considera del tot insuficients, el president de la Comissió de Llibertats Informàtiques aconsella que "si en la vida real no es facilita el correu electrònic i el telèfon mòbil de seguida, també s'ha d'anar amb compte a l'hora de completar el perfil en una xarxa social".

Aquest és un consell que comparteixen Monsoriu i Mitjans. "Hem d'anar amb compte amb la informació que facilitem, perquè ens pot portar problemes com perdre la feina o que una fotografia nostra acabi il·lustrant una web poc recomanable", destaca Monsoriu.