Societat

La Comissió Europea qualifica de "lamentable" la violència a Barcelona en les protestes pel pla Bolonya

Pla Bolonya

El por­ta­veu d'Edu­cació i Cul­tura de la Comissió Euro­pea (CE), John Mac­Do­nald, ha qua­li­fi­cat com a "lamen­ta­ble" la violència que es va viure a Bar­ce­lona en el desa­llot­ja­ment dels estu­di­ants que esta­ven tan­cats a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona per pro­tes­tar con­tra el procés de Bolo­nya.

La Comissió està en con­tra de "qual­se­vol tipus de violència", en qual­se­vol lloc o per part de qual­se­vol indi­vidu, afe­geix Mac­Do­nald.

Segons la CE, els estu­di­ants "pro­tes­ten pel que ano­me­nen procés de Bolo­nya", però en rea­li­tat, diu, es quei­xen per mesu­res que estan posant en marxa els seus governs esta­tals i regi­o­nals. La CE veu aques­tes pro­tes­tes con­tra Bolo­nya com a una "des­a­for­tu­nada con­fusió".

La Comissió Euro­pea "es com­pa­deix" de les per­so­nes que van ser feri­des en els actes vio­lents poste­ri­ors al desa­llot­ja­ment de la uni­ver­si­tat, diu Mac­Do­nald. Alhora, i res­pecte al procés de Bolo­nya, recorda que és un procés inter­go­ver­na­men­tal, que engloba 46 països, no només euro­peus, i que la CE n'és un mem­bre més.

És per això que seria "ina­pro­piat per part de la CE comen­tar sobre les imple­men­ta­ci­ons del procés per part de qual­se­vol dels països impli­cats". La Comissió, afe­geix, "no es pot dir massa sobre la imple­men­tació del procés a l'Estat espa­nyol, això és com­petència de les auto­ri­tats espa­nyo­les".

L'ano­me­nat procés de Bolo­nya es va ini­ciar el 1999 amb la Decla­ració de Bolo­nya i pretén crear un Espai Euro­peu d'Edu­cació Supe­rior en el que les titu­la­ci­ons puguin ser reco­ne­gu­des a qual­se­vol país i es millori la mobi­li­tat.

Per acon­se­guir-ho, es pren com a exem­ple a seguir el model anglo-saxó, on les car­re­res s'estruc­tu­ren en tres cicles: graus, màster i doc­to­rat.

Els estu­di­ants, no només de l'estat espa­nyol sinó d'altres països euro­peus, es quei­xen que aquest espai com­porta també una "mer­can­ti­lit­zació" de les uni­ver­si­tats, ja que expli­quen que es pro­mou, per exem­ple, que les empre­ses puguin finançar algu­nes titu­la­ci­ons en funció del seu interès, que s'eli­mi­nin les car­re­res que no tenen sor­ti­des labo­rals con­cre­tes, que s'hagin de pagar màsters per tenir nivell de lli­cen­ci­a­tura o que es doni pre­e­minència a les beques-crèdit en comp­tes de les beques sense con­tra­par­tida.

La CE es des­vin­cula d'aques­tes acu­sa­ci­ons i explica que el procés de Bolo­nya és sobre­tot "la reforma de l'estruc­tura dels estu­dis", però si els governs que ho imple­men­ten "volen ofe­rir altres coses, és un pro­blema d'aquests països".

"El govern espa­nyol i els governs regi­o­nals que tenen com­petència en edu­cació han deci­dit intro­duir cer­tes mesu­res" a més de les mar­ca­des pel procés de Bolo­nya, i con­clou que com és la seva com­petència, "són ells els que han d'expli­car als estu­di­ants què estan fent i perquè".

La CE anima l'entrada de capi­tal pri­vat a les uni­ver­si­tats
Però de fet, la Comissió Euro­pea anima l'entrada del capi­tal pri­vat en les uni­ver­si­tats, tot i que no hi obliga. En una Comu­ni­cació que va publi­car el 2006, Mac­Do­nald reco­neix que es va con­vi­dar els estats "a ampliar els recur­sos de finançament de les uni­ver­si­tats per reduir les diferències amb els països com­pe­ti­dors", inclo­ent "els recur­sos pri­vats". Els països "com­pe­ti­dors" són per exem­ple, els Estats Units.

El por­ta­veu explica que a la UE la majo­ria de les uni­ver­si­tats són públi­ques, però als EUA hi ha més recur­sos per a cada estu­di­ant, de l'ordre, diu, de 10.000 dòlars més per any i per estu­di­ant uni­ver­si­tari perquè "estan finançats bàsica­ment amb recur­sos pri­vats".

Als EUA molts dels estu­di­ants s'han de cos­te­jar les car­re­res uni­ver­sitàries amb crèdits espe­ci­als per a estu­dis que després han de tor­nar.

"Espònsors pri­vats"
En la Comu­ni­cació de la Comissió es "con­vida" els estats mem­bres a con­si­de­rar noves for­mes de finançament lli­ga­des a la ren­di­bi­li­tat i l'eficiència, inclo­ent en aquest àmbit de nous recur­sos finan­cers "les matrícules, les beques i els crèdits", a més de, diu Mac­Do­nald, "espònsors pri­vats" i la col·labo­ració amb les empre­ses. Afe­geix que això "ha estat ben rebut pels sec­tor empre­sa­rial i per les matei­xes uni­ver­si­tats".

Res­pecte si el procés de Bolo­nya al final com­por­tarà un aug­ment del cost per estu­diar, tal i com es quei­xen els estu­di­ants, la CE con­si­dera que és "impos­si­ble saber si serà més car en el futur".

Amb tot, la Comissió no vol que els joves amb menys recur­sos no puguin estu­diar, de manera que també ha ani­mat els països a què tin­guin en compte "els més des­a­for­tu­nats" i hi inclo­guin mesu­res per "faci­li­tar-los l'accés a la uni­ver­si­tat".
 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.