Pros i contres del Pla de Bolonya

La Declaració de Bolonya, signada el 1999, posa les bases d'un procés d'harmonització de l'espai universitari de la Unió Europea amb la creació, entre d'altres, d'un sistema de crèdits comú a tot els Estats membres.

Amb el nou model, conegut popularment com a Bolonya la universitat s'acosta al model de docència impartit als Estats Units: les classes magistrals es redueixen i augmenten els seminaris i les tutories; la presencialitat disminueix per potenciar el treball autònom de l'alumne i la seva implicació en el procés d'aprenentatge. La nova universitat posa l'accent en el desenvolupament de competències i habilitats, aprendre a aprendre. A grans trets: abans calia saber les coses; ara, cal saber on trobar-les.

Els títols actuals passen a denominar-se graus i la seva durada es redueix a 3 anys en la majoria dels casos. Els estudis actuals de segon cicle passaran a anomenar-se màsters i els de tercer cicle esdevenen el sistema de postgraus que dóna accés al títol de doctor.

La classe deixarà de gravitar al voltant del professor per convertir l'alumne en l'eix del procés d'aprenentatge, un eix que condiciona els continguts. Aquest nou paradigma demana, a més, un seguiment constant per part del docent per determinar si l'estudiant progressa adequadament, manllevant la terminologia de l'ESO.

Un nou model que no agrada a tothom
Són molts els que coincideixen a dir que els canvis que ja s'han començat a implantar en algunes universitats poden certificar la mort d'una universitat pública de qualitat i convertir-la a un model generalista a l'abast de tothom en una primera fase, però que no servirà per donar la formació necessària.
No hi ha cap certesa, a més, que tots els estudiants tinguin accés a aquesta segona etapa formativa, no només perquè potser no hi ha places per a tothom, sinó perquè els preus a què s'oferiran aquests cursos -al voltant d'uns 1.500 euros, segons algunes estimacions- no està a l'abast de tots les estudiants, que veuen que d'aquesta manera els nous títols, en teoria equivalents a les llicenciatures actuals, perden bona part del seu valor.

El nou model també deixa de banda les carreres de contingut eminentment humanístic, estudis que -com defensen alguns sectors-, no tenen una aplicació pràctica evident. La universitat passarà a convertir-se, segons aquests crítics, en una gran fàbrica de treballadors al servei del mercat laboral.

Les queixes no arriben tan sols dels col·lectius d'estudiants sinó també del professorat. Amb la reconversió a l'Espai Europeu del Coneixement (EEC) tots els professors hauran de ser acreditats per poder impartir classes. És a dir, s'hauran de justificar acadèmicament davant d'alguna entitat a partir de barems en ocasions del tot subjectius. Amb la implantació del Pla de Bolonya només cobraran per les hores de classe, sense comptar les tutories ni el seguiment a cada estudiant. Passaran a tenir contractes amb uns sous que no arribaran als d'un mileurista i que sovint expirarà al 30 de juny.