Més enllà de la llei de la dependència
Grans dependents
A finals d'abril d'aquest any, Ramon Puig explicava a l'AVUI.cat el seu cas com a afectat per la poca capacitat resolutiva de la Llei de la Dependència. Aquest reusenc explicava aleshores com tot i que la seva dona tenia reconegut el grau màxim de dependència, les ajudes previstes a la llei no li arribaven. Cinc mesos després, Ramon Puig celebra que el seu cas s'ha resolt "favorablement", un cop la seva dona, en estat de coma vegetatiu des de fa dotze anys, ha estat ingressada en un centre Socio-sanitari de la mateixa localitat on viu. La ironia del cas és que, segons reconeix l'interessat, l'ingrés ha estat gestionat de forma "totalment independent" a una llei de la dependència de la qual encara n'espera les solucions.
El cas de Ramon Puig no és l'únic. Altres casos que l'AVUI.cat va recollir en una sèrie de reportatges publicats entre l'abril i el maig d'aquest any continuen pendents de solució. És el cas de Teresa Castellnou, que després que se li assignés una ajuda de zero euros per cuidar del seu marit, que pateix una gran invalidesa provocada per dues embòlies des de l'any 1980, encara espera que la conselleria d'Acció Social compleixi la seva promesa de garantir una ajuda mínima per als grans dependents.
Millor ho ha tingut Paquita Tormo, cuidadora del seu pare, que el mes de juny i en aplicació de la llei se li va oferir cobrir una part de la despesa d'una residència. Un cop aquesta opció va ser rebutjada per la interessada, que prefereix "tenir a casa" el seu pare, se li ha afegit un complement a la pensió del gran dependent, "una ajuda" amb la qual la considera "que s'ha acomplert la llei".
Al seu torn, Glòria Calafell, amb un germà amb malaltia frontotemporal que a finals d'abril encara estava pendent de valoració, també es mostra optimista, ja que segons afirma "al cap de quinze dies de la publicació del reportatge el van venir a valorar" i se li ha revisat la pensió i se l'ha pogut ingressar en una residència.