El govern intenta finançar amb capital privat el 50% de la L9 del metro de Barcelona

La línia 9 del metro s’ha convertit en un dolorós maldecap. Sis anys després de l’inici de la seva construcció el govern ha decidit finançar-ne gairebé la meitat amb capital privat. El departament de Política Territorial i Obres Públiques considera que és la millor solució per poder assumir l’increment del cost de la línia de metro més llarga d’Europa. Per fer-ho, intentarà engrescar companyies privades a qui concedirà “la construcció i posterior manteniment de les estacions de la línia”.

L’alt cost de la infraestructura –els optimistes 1.948 milions de CiU han passat a ser 6.507 durant la segona legislatura del tripartit– fa que el govern consideri inassumible el cost de la línia amb els pressupostos de la Generalitat. En una resposta parlamentària al diputat de CiU Josep Rull, el conseller Nadal reconeixia que està “estudiant obtenir dotacions pressupostàries que garanteixin la seva construcció total”.

Ja fa temps que Nadal havia anunciat que el finançament privat podria ser una bona solució. El que ningú s’esperava és que fos per una quantitat tan elevada. En el mateix text aparegut al Butlletí del Parlament, Nadal calcula que la xifra serà “d’aproximadament 3.000 milions d’euros”. El cost de la línia s’ha disparat i, a banda de recórrer al capital privat, el govern també pretén treure de la disposició addicional tercera de l’Estatut 1.943 milions d’euros, que Foment hauria d’assumir per a la construcció del tram entre Parc Logístic i Aeroport.

Sobta, però, que el govern xifri el cost d’aquest tram amb gairebé un terç del pressupost de tota la línia. En canvi, per exemple, la construcció de la línia de Rodalies entre Cornellà de Llobregat i Castelldefels costaria només 850 milions, segons aquests mateixos pressupostos. I és que a hores d’ara no hi ha dubte que el de la línia 9 és un cost monumental. El pla que el govern i l’Ajuntament de Barcelona van presentar a Foment per posar el dia la xarxa de Rodalies valorava que la inversió necessària eren 6.500 milions.

La incògnita que s’obre ara és quines empreses s’atreviran a fer aquesta inversió sense precedents coneguts a l’Estat i gairebé cap experiència a nivell europeu. La llei ferroviària impedeix que companyies privades gestionin el servei de metro, per la qual cosa les úniques activitats per rendibilitzar la inversió serien les comercials o els serveis que es poguessin prestar a TMB, que és qui explotarà la línia.

Per la seva banda, Rull va criticar aquest últim moviment del tripartit i el va atribuir al fet que “no surten els números”. “Hi ha problemes de liquiditat a causa del baix rendiment de les tuneladores i els modificats dels projectes”, va assenyalar el diputat de CiU.

Per veure un gràfic que indica l'estat de les obres, cliqueu AQUÍ