Societat
Doctorats en paciència
Serveis bàsic en crisi (1). Lopinió dels usuaris de Rodalies Renfe
La ràbia més gran dels usuaris de Renfe és que, malgrat que se senten maltractats i insultats per aquesta companyia, no tenen gaires altres opcions de transport i, per tant, no poden prescindir-ne. Per a la majoria d’ells el tren és la via més ràpida i econòmica per anar a la feina i han de resignar-se. Però estan molt enfadats, perquè saben que la seva mala sort es repetirà, perquè són conscients que Renfe continuarà sense donar-los explicacions de res i perquè veuen que les queixes dels polítics són tèbies. “Esclar –diuen–, com que ells no van en tren!”.
La Lluïsa Castro, per exemple, és una d’aquelles persones que normalment ja es passen quatre hores diàries al tren (dues en el viatge d’anada i dues en el de tornada), i si les coses es torcen –és a dir: dia sí, dia també– s’hi pot passar mig dia. Veïna de Vilafranca del Penedès, al Baix Penedès, s’ha de desplaçar diàriament a treballar a Pineda de Mar, al Maresme. Si tot va com ha d’anar agafa el tren a Vilafranca (de la línia C-4) i va fins a l’Hospitalet, i allà canvia de via i puja al tren que va cap a Blanes per baixar-ne a Pineda. Ara bé, aquest agost, com que la línia de Blanes (la C-1) ja no passa per l’Hospitalet per les obres del TGV, aquesta dona ha de baixar a Sants, agafar un tren de la C-2 fins a Clot-Aragó i allà esperar el tren de Blanes. Total: mitja hora més. La Lluïsa n’ha vist de tots colors i, precisament, l’última aturada de Renfe que recorda és la del dimecres dia 8 d’agost, quan Rodalies es va quedar paralitzada per les pluges. “Aquell dia a les 12 del migdia era a Sants i no funcionava res. Un dia que podria haver arribat aviat a casa!”, es lamenta. I recorda: “Com que hi havia tant de merder vaig optar per esperar-me a l’Estació de Sants i prendre-m’ho amb calma; així, em vaig quedar a dinar a l’estació i vaig esperar... fins que a quarts de sis de la tarda vaig poder sortir”. La Lluïsa va estar stand by sis hores. “I el pitjor –sosté– és com et tracten. Ningú sap res mai. És desesperant”.
“Obres, suïcidis, avaries...”
Qui també s’ha doctorat en paciència, per les hores i hores que s’ha estat esperant trens, és la Maria Martí, veïna de Segur de Calafell. La Maria ha d’agafar el tren dos cops per setmana: els dimecres per anar a Esplugues i els divendres per anar a Sant Celoni. Els dimecres, doncs, agafa el tren al seu municipi (la C-2, de Sant Vicenç de Calders) i para a Clot-Aragó, on canvia de tren i agafa el que la deixa a Sant Celoni. Són dues hores, però quan la cosa falla, no hi ha previsió que valgui. Els divendres és el dia que ha de fer més canvis: de Segur de Calafell a Sants, de Sants a Cornellà i de Cornellà a Esplugues amb el Trambaix.
La Maria té clar que la línia de Sant Vicenç de Calders és “la pitjor”. I denuncia: “Un dia són les obres del TGV, un altre un descarrilament, un altre un suïcidi, un altre la pluja... i ningú informa de res”. “El pitjor –assegura– ja no és ni arribar tard, el pitjor és el menyspreu amb què et tracten. No et donen cap satisfacció. Preguntes a un informador i ni t’entén”.
La Marta González, veïna de Badalona i usuària de la C-1, confessa que fins ara ha tingut sort i no s’ha quedat tancada dintre d’un tren ni ha hagut d’estar-se hores i hores esperant a l’andana. Malgrat tot, des que per les obres del TGV el tren de la costa del Maresme ja no para ni a Catalunya ni a Sants, ella, per anar a la feina i assegurar-se que no fa tard, molts dies agafa el metro. “Tinc sort de tenir una altra opció, la veritat”, admet. I explica: “Jo sempre anava de Badalona a Sants i allà agafava el metro, però ara per no fer tard agafo el metro a Badalona mateix, a la parada de Pep Ventura, i vaig fins al Paral·lel, on faig transbord a la línia verda fins a la parada de Tarragona. En total m’hi estic 40 minuts més, però no em vull arriscar”. Quan acaba la feina la Marta ja no pateix per si fa un minut tard i va fins a Clot-Aragó per agafar el tren que la torna a Badalona.
Des que aquesta nova inconveniència s’ha afegit a les anomalies de Renfe a les andanes del Clot només hi ha corredisses. Corredisses i gent amb el mapa del metro per saber per on tirar.
La Lluïsa Castro, per exemple, és una d’aquelles persones que normalment ja es passen quatre hores diàries al tren (dues en el viatge d’anada i dues en el de tornada), i si les coses es torcen –és a dir: dia sí, dia també– s’hi pot passar mig dia. Veïna de Vilafranca del Penedès, al Baix Penedès, s’ha de desplaçar diàriament a treballar a Pineda de Mar, al Maresme. Si tot va com ha d’anar agafa el tren a Vilafranca (de la línia C-4) i va fins a l’Hospitalet, i allà canvia de via i puja al tren que va cap a Blanes per baixar-ne a Pineda. Ara bé, aquest agost, com que la línia de Blanes (la C-1) ja no passa per l’Hospitalet per les obres del TGV, aquesta dona ha de baixar a Sants, agafar un tren de la C-2 fins a Clot-Aragó i allà esperar el tren de Blanes. Total: mitja hora més. La Lluïsa n’ha vist de tots colors i, precisament, l’última aturada de Renfe que recorda és la del dimecres dia 8 d’agost, quan Rodalies es va quedar paralitzada per les pluges. “Aquell dia a les 12 del migdia era a Sants i no funcionava res. Un dia que podria haver arribat aviat a casa!”, es lamenta. I recorda: “Com que hi havia tant de merder vaig optar per esperar-me a l’Estació de Sants i prendre-m’ho amb calma; així, em vaig quedar a dinar a l’estació i vaig esperar... fins que a quarts de sis de la tarda vaig poder sortir”. La Lluïsa va estar stand by sis hores. “I el pitjor –sosté– és com et tracten. Ningú sap res mai. És desesperant”.
“Obres, suïcidis, avaries...”
Qui també s’ha doctorat en paciència, per les hores i hores que s’ha estat esperant trens, és la Maria Martí, veïna de Segur de Calafell. La Maria ha d’agafar el tren dos cops per setmana: els dimecres per anar a Esplugues i els divendres per anar a Sant Celoni. Els dimecres, doncs, agafa el tren al seu municipi (la C-2, de Sant Vicenç de Calders) i para a Clot-Aragó, on canvia de tren i agafa el que la deixa a Sant Celoni. Són dues hores, però quan la cosa falla, no hi ha previsió que valgui. Els divendres és el dia que ha de fer més canvis: de Segur de Calafell a Sants, de Sants a Cornellà i de Cornellà a Esplugues amb el Trambaix.
La Maria té clar que la línia de Sant Vicenç de Calders és “la pitjor”. I denuncia: “Un dia són les obres del TGV, un altre un descarrilament, un altre un suïcidi, un altre la pluja... i ningú informa de res”. “El pitjor –assegura– ja no és ni arribar tard, el pitjor és el menyspreu amb què et tracten. No et donen cap satisfacció. Preguntes a un informador i ni t’entén”.
La Marta González, veïna de Badalona i usuària de la C-1, confessa que fins ara ha tingut sort i no s’ha quedat tancada dintre d’un tren ni ha hagut d’estar-se hores i hores esperant a l’andana. Malgrat tot, des que per les obres del TGV el tren de la costa del Maresme ja no para ni a Catalunya ni a Sants, ella, per anar a la feina i assegurar-se que no fa tard, molts dies agafa el metro. “Tinc sort de tenir una altra opció, la veritat”, admet. I explica: “Jo sempre anava de Badalona a Sants i allà agafava el metro, però ara per no fer tard agafo el metro a Badalona mateix, a la parada de Pep Ventura, i vaig fins al Paral·lel, on faig transbord a la línia verda fins a la parada de Tarragona. En total m’hi estic 40 minuts més, però no em vull arriscar”. Quan acaba la feina la Marta ja no pateix per si fa un minut tard i va fins a Clot-Aragó per agafar el tren que la torna a Badalona.
Des que aquesta nova inconveniència s’ha afegit a les anomalies de Renfe a les andanes del Clot només hi ha corredisses. Corredisses i gent amb el mapa del metro per saber per on tirar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.