"A Foment li ha faltat autoritat amb Adif i Renfe"

Són pràcticament les set de la tarda de dijous. Mitja hora més tard del que estava previst (les visites i el telèfon no paren, aquests dies), el conseller Nadal rep l’AVUI al seu despatx. Tot i les difícils circumstàncies per la crisi d’aquests dies, l’exalcalde de Girona és capaç de relaxar-se comentant sobre un mapa del 1936 que el govern de Companys ja havia previst la construcció de l’Eix Transversal.

Una setmana molt complicada.
Som conscients que l’operatiu té fragilitats. Avui [dijous per al lector] hi ha hagut unes hores delicades, però no hem de dramatitzar perquè els tres primers dies van evidenciar que el sistema funciona relativament bé. Hem d’esperar que les puntes d’agreujament tinguin un caràcter excepcional.

Això no pot durar gaire.
La decisió de suspendre els Rodalies estava planificada abans de l’incident de dissabte. Sense el que va passar, s’hauria pres igualment la decisió? Que s’hagués parlat abans de la suspensió de Rodalies no vol dir que hi hagués cap decisió presa o que es tingués clar què s’havia de fer. Les especulacions anteriors no serveixen abans de dissabte, quan era imprescindible fer-ho per la incidència a Ferrocarrils.

¿Havia estat sempre garantida la seguretat dels usuaris?
Sí. Totes les incidències d’abans de dissabte eren neutralitzables amb injeccions de formigó. Mai hi va haver perill per als treballadors i els usuaris.

A banda de la mala execució, ¿hi ha hagut errors greus de planificació?
Jo no jutjaré l’escala de responsabilitats, però al final de l’escala hi ha una mala execució. Si l’empresa havia estat advertida s’ha de veure en quin punt falla la voluntat de compliment o la capacitat d’exercir autoritat perquè compleixi.

Després de la cadena d’errors, quina confiança es pot tenir en les empreses públiques del govern espanyol?
Els catalans poden estar molt enfadats. Jo també ho estic. Però els errors comesos es poden corregir. Entenc que hi hagi un clima de desconfiança generalitzat, però la nostra capacitat d’intervenció permetrà corregir els errors.

Però tot plegat recorda una crisi molt recent, la del Carmel. El preocupa?
No em tranquil·litza. El Carmel no ens el podrem treure mai de sobre, però és un tema superat.

¿Haurem de continuar entenent-nos amb Adif i Renfe després del traspàs?
El govern vol la titularitat, la competència i la caixa. Volem el contracte programa d’Adif perquè compleixi les inversions previstes. El servei potser l’haurem d’encarregar inicialment a Renfe, però s’han de transferir els mitjans materials i humans. Només amb plenitud de condicions voldrem fer aquestes etapes.

Paradoxalment, la crisi ha afavorit la reivindicació del traspàs, ja que ni el PSOE ni la Moncloa semblaven tenir fa un any la mateixa voluntat que ara.
És veritat que paradoxalment la crisi de les infraestructures fa evident la necessitat de les infraestructures i la crisi ferroviària fa evident la necessitat d’apropar la gestió. Però la gent és molt conscient que el traspàs immediat en les actuals circumstàncies és implantejable.

Hem anat a pitjor!
Avui tothom té més clar cap on hem d’anar. Però no estem en una millor posició que fa uns mesos; a causa de l’encadenament d’esdeveniments dels últims dies, no estem bé. A banda d’estar indignat, estic molt preocupat. Espero superar la preocupació en deu o quinze dies. Vull veure un horitzó de normalització.

¿Se sent incòmode davant dels plantejaments de Foment o declaracions fora de lloc de la ministra Álvarez?
L’Estat i Adif han situat a Catalunya la seva millor gent, però el que jo observo, i el ministeri també ho detecta, és que en la relació entre les empreses constructores, Adif, Renfe i Foment hi ha un punt de falta d’autoritat i coordinació. Aquesta autoritat és la que s’atorga a Víctor Morlán, que ve amb l’encàrrec de posar en ordre Rodalies, quadra Adif i Renfe i mira que les incidències siguin les mínimes. De fet, ell aconsegueix que baixin les incidències causades pels mateixos Rodalies. Però el que aconsegueix per un costat ho perd per l’altre, perquè augmenten les incidències causades per les obres del TGV.

A Morlán li ha faltat diligència?
Foment haurà de prendre moltes mesures. O hi posa molta autoritat i radicalitat o el tema no es redreçarà. I crec ho està fent.

Falta autoritat?
No vull dir-ho així, però haurà de resituar el paper de Víctor Morlán per assegurar una competència pacífica entre les obres del TGV i el servei de Rodalies. No vull entrar en un procés de confrontació. Jo ja m’expresso amb contundència i ja exigeixo el que haig d’exigir allà on ho haig de fer. La voluntat del govern, crec que també del d’Espanya, és, per aquest ordre, la seguretat de les persones, el restabliment de Rodalies i l’arribada del TGV.

Si amb un any i dos mesos no han aconseguit aquesta autoritat, algú haurà d’assumir responsabilitats.
Els governs no demanen dimissions als altres governs. Em sorprèn que les forces parlamentàries ho fiïn tot a les peticions de dimissions. El que ha passat entre el Prat i Sants no ho arregla cap dimissió. Sempre he cregut que no és tant la cadena de dimissions com la capacitat que han de tenir els polítics d’agafar el toro per les banyes.