Societat

Galeria d’aspirants a iPhone

Telefonia mòbil

El 37% dels compradors espanyols de telèfon mòbil volen que el seu pròxim terminal tingui pantalla tàctil, el doble dels que en prefereixen un del tipus plegable i set vegades més que els qui opten per un telèfon amb teclat físic complet. Aquesta dada, recollida en una enquesta recent promoguda per Nokia, només fa referència als joves d’entre 15 i 35 anys, però posa de manifest fins a quin punt ha influït l’arribada de l’iPhone les expectatives tecnològiques dels usuaris.

El telèfon mòbil d’Apple ha capgirat el panorama de la telefonia mòbil. El primer i fins ara únic model d’aquesta empresa, que fa només 18 mesos ni tan sols es dedicava a la telefonia, ha fet que els terminals anteriors d’altres fabricants semblin obsolets i ha obligat la competència a renovar-se amb aparells que presentin un aspecte i unes funcionalitats semblants, com a mínim, a les de l’iPhone.

La característica més visible de tots aquests telèfons és la pantalla tàctil, que n’ocupa tota la caràtula i substitueix el teclat físic. Totes les funcions del terminal es controlen mitjançant botons simulats que es poden prémer amb el dit, o bé amb el llapis que inclouen alguns dels aparells.

El sistema de pantalla tàctil també facilita la interacció de l’usuari amb els programes que incorpora el telèfon, siguin de sèrie o bé afegits posteriorment, ja que en comptes d’haver d’adaptar les funcionalitats a uns botons físics, els programadors poden dissenyar els elements de control (botons, cursors, gestos) més adients en cada cas. Si més no, en teoria, perquè no sempre ho aconsegueixen: el model Omnia de Samsung, per exemple, afegeix una capa tàctil a sobre del sistema operatiu Windows Mobile de Microsoft, però amb el dit només es poden fer determinades operacions.

Un altre exemple de modificació de la interfície segons les necessitats són els teclats –simulats– de mida completa que ofereixen el BlackBerry Storm i el Nokia 5800 quan es posa l’aparell en posició apaïsada, per facilitar l’escriptura de missatges més llargs. Això és possible gràcies a la incorporació d’un acceleròmetre o sensor de moviment que detecta el gir del telèfon, tal com ho fa l’iPhone per poder veure més grans les fotos i els vídeos. Nokia aprofita de manera enginyosa aquest sensor en altres aspectes: si no volem atendre una trucada, només hem d’agafar el telèfon de la taula i posar-lo de cap per avall, i deixarà de sonar. També comencen a sortir programes, sobretot jocs, que fan servir el sensor de moviment.

Les pantalles tàctils no són per a tothom. Els usuaris intensius del correu electrònic ja van comprovar amb l’iPhone que la velocitat i la precisió d’escriptura no són iguals que les que ofereix un teclat de debò. Els nous models de Samsung i Nokia han afegit la tecnologia hàptica, consistent en una lleu vibració de l’aparell que ens confirma que hem premut cada botó de la pantalla. BlackBerry ha anat més enllà i la seva pantalla fa clic en ser premuda.
La pràctica totalitat d’aquests nous mòbils són del tipus avançat o smartphone, que permet substituir els programes que inclouen en origen amb programes creats per tercers, sempre que siguin compatibles amb el sistema operatiu del terminal, que és com un veritable ordinador de butxaca. La batalla comercial en aquest mercat ja no és entre marques, sinó entre sistemes operatius mòbils.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.