Reduir cues, no eliminar-les

Eliminar les cues a l’àrea metropolitana de Barcelona és impossible. L’alt volum de cotxes que entren i surten de la ciutat en hora punta fa impossible pensar en una entrada sense aturades per la Gran Via o la Ronda Litoral. Sí que es pot, en canvi, reduir l’extensió de les cues o el nombre de parades que han de fer els vehicles mentre s’endinsen a la trama urbana de la ciutat. Aquest és precisament l’objectiu de la instal·lació de senyalització de velocitat variable a les entrades i sortides de Barcelona.

Enrere ha quedat l’argumentació mediambiental de la reducció indiscriminada a 80 km/h per criteris de sostenibilitat. Del que es tracta és de reduir la congestió, cosa que, paradoxalment, serà més útil per a la reducció de contaminants que no pas el pas de 120 km/h a 80 km/h a les autopistes. Per aconseguir-ho, el Servei Català de Trànsit ha estudiat el model de diferents ciutats europees, com Amsterdam o Londres, per implantar a Barcelona un sistema que permeti fer disminuir les cues. El càlcul que fa trànsit és que el guany de temps és d’entre un 15% i un 20%.

Les vies escollides, la C-31 i la C-32, són dues de les vies d’accés a Barcelona amb més problemes de retencions. El seu recorregut conflueix a la Gran Via de Barcelona i l’Hospitalet, on hi ha la primera barrera d’entrada a la trama urbana, el semàfor de la Campana, que és el que regula el nombre de vehicles d’entrada a la ciutat. Actualment, des del Prat de Llobregat fins a l’arribada al semàfor, el límit de velocitat està establert en 80 km/h, fet que provoca una acumulació de cotxes a l’entrada de la ciutat. L’única manera de reduir aquesta acumulació i fer més fluid, i per tant més ràpid, el trànsit, és fent arribar els vehicles a menys velocitat. D’aquesta manera, es redueixen les cues i l’anomenat efecte acordió, que provoca aturades i grans accelerades molts quilòmetres abans del semàfor.

Pòrtics cada quilòmetre
A cada moment, els límits de velocitat els marcaran els pòrtics que s’estan acabant d’instal·lar a totes dues vies, aproximadament cada mil metres. Per als vehicles que s’incorporin entremig d’aquesta senyalització hi haurà també uns senyals verticals electrònics amb la velocitat a què es pot circular. El sistema s’autoregula en funció dels vehicles que hi ha a cada moment a la via, comptabilitzats per uns dispositius situats cada 500 metres. Per a casos excepcionals, si hi ha un accident o s’estan fent obres, la velocitat també canvia manualment.

Quan hi hagi una reducció de la velocitat permesa, que es variarà de 10 en 10 km/h, les senyalització farà pampallugues durant 10 segons per avisar el conductor del canvi de velocitat. Els radars que hi ha instal·lats també es dispararan en funció de la velocitat permesa a cada moment. El sistema garanteix, però, un marge de temps perquè els radars actuïn quan es canvia la velocitat. Per evitar reclamacions, s’ha instal·lat un sistema que sincronitza a través de GPSels rellotges de tots els aparells del sistema.

Quan no sigui hora punta, la velocitat dels trams es variarà en funció dels criteris mediambientals. Els mateixos aparells de lectura serveixen per quantificar els vehicle pesants que hi ha en el tram i, a través d’una taula, calcular les emissions globals que es produeixen. És molt poc probable, però, que la velocitat s’hagi de reduir per aquests criteris, perquè les emissions es redueixen poc anant a menys de 80 km/h.