La sort torna a Catalunya per un dia
Societat
La Bona Sort, l’administració situaada al Centre Comercial Eroski de Terrassa, ha venut íntegrament el primer premi del sorteig de la loteria del dia de Reis. El número guardonat ha estat el 28.920, amb un premi de dos milions d’euros la sèrie i 200.000 euros el dècim (33 milions de pessetes).
La grossa del Nen injectarà a l'economia terrassenca un total de 120 milions d'euros. El 28.920 ha tocat íntegrament a la capital egarenca, cosa que significa que la totalitat de les 60 sèries del número es repartiran entre els afortunats de la ciutat. Molta gent estava abonada a aquest número des de feia anys perquè els agradava. Era el primer d'aquest tipus que va tenir l'administració.
Terrassa havia invertit en aquest sorteig una tercera part, un total de 4,3 milions d'euros, que en el de La Grossa de Nadal, 13 milions.
Passaven pocs minuts de la una del migdia, hora en què encara s'obrien molts dels regals que havien deixat els Reis d'Orient. El sorteig del Nen feia escassos minuts que s'havia acabat. Terrassa no havia tingut mai un premi dels veritablement importants i de ben segur poca confiança existia en que aquest cop les coses canviessin.
La noticia saltava a la ciutat ben d'hora. L'administració 23 havia repartit el primer premi del Nen. Era la primera vegada que a l'administració La Bona Sort repartia un número d'aquesta magnitud, i l'alegria de les propietàries de l'administració era més que evident. Càmeres, micròfons, llibretes, unitats mòbils, periodistes, curiosos, afortunats, arribaven a l'entrada del supermercat Eroski del barri de Montserrat. Un matí gris que acabaria per ser blanc de neu però que per als afortunats s'havia convertit en el dia amb més esplendor dels últims anys. Una ajuda per superar els temps de crisi i sobretot per aixecar cap en una ciutat que pateix un alt grau d'atur, sobretot per la reducció de les vendes en la construcció, un dels sectors que durant anys havien mantngut l'economia egarenca.
El centre comercial Eroski és un dels més populars i concorreguts de la conurbació de Terrassa, cosa que feia pressuposar que una gran part dels afortunats fossin compradors provinents de qualsevol barri de la ciutat -o, fins i tot de la comarca- que haurien aprofitat alguna jornada de compres per adquirir algun dècim dins del recinte comercial. Un cop coneguts alguns dels propietaris dels dècims s'ha confirmat. Molts estaven nerviosos. Poc acostumats a les càmeres i les entrevistes, tenien ganes de marxar a casa. La multitud de periodistes de tots els mitjans els bombardejaven a preguntes. En general, la resposta era un "no sé què faré, però m'aniran molt bé aquests diners.
