Vacunes poc convincents

Als ambulatoris ja fa dies que se’ls ha girat feina. “La gent està molt sensibilitzada i necessita aclarir dubtes”, explicava ahir al matí una treballadora del CAP Muralles, a Tarragona, on les parets estan gairebé forrades amb informació sobre el virus. En aquest CAP del centre de la ciutat, que té servei d’atenció continuada, només ahir es van despatxar les primeres 130 vacunes de grip A, i la previsió és que en un parell de setmanes s’hi hauran vacunat uns 1.800 usuaris.

El CAP ha fet “petits ajustaments organitzatius”, segons el seu director, Xavier Bria. Com que no s’ha agafat personal de reforç, cada professional atén més pacients. Però, a més, s’han anul·lat visites no urgents de malalts crònics, i s’ha prioritzat l’atenció a espontanis i la consulta telefònica. No hi va haver aglomeracions. La gran majoria dels pacients tenien cita prèvia. A excepció d’algun cas, com el de Joan Josep Bertran. Té problemes greus al cor i ja li han fet dos bypass. Tenia hora amb la metge de capçalera, i després de veure el seu historial, el va enviar a vacunar-se. Bertran és previsor, entén les precaucions, però creu que amb la grip A s’ha creat un clima que beneficia “els interessos de grans laboratoris farmacèutics”.

La Tereseta Boronat, amb bronquitis crònica, no s’hauria vacunat si no fos per recomanació del metge. Tot el contrari que Jaume Moix, a qui van trasplantar el fetge fa tres anys: “Em sembla que s’ha exagerat. Però més val prevenir que curar”. La predisposició dels pacients contrasta amb el poc entusiasme cap a la vacuna dels professionals. A l’Hospital Joan XXIII, fonts sindicals calculen que es vacunarà un 20% del personal.

El CAP Bordeta-Magraners de Lleida estava ple ahir al matí, però el consultori número 9, destinat a la vacunació, estava buit. Només hi van passar tres persones en una hora. Com que no hi havia cua, no calia cita per rebre la vacuna. En John i en Pere, ambdós amb diabetis, hi van anar per recomanació del metge. “El metge m’ha dit que em vacunés, perquè així estaria més cobert”, deia en Pere, i en John, un colombià pendent de marxar de vacances al seu país, hi va anar perquè ja sabia que era dels grups de risc. També hi havia en Francesc, amb asma pulmonar. Finalment, aquest darrer usuari, però, s’ho va repensar i va acabar marxant, tot dient: “En tot cas ja tornaré un altre dia”.