Retorn al caos

Sobrecàrrega

El pri­mer dels trens blo­que­jats havia sor­tit de Man­resa i es diri­gia cap a Vila­franca del Penedès quan va que­dar atu­rat entre les esta­ci­ons de Sant Andreu Are­nal i Arc de Tri­omf a les 8 i 42 minuts del matí. El com­boi trans­por­tava 350 per­so­nes. Un cop el tren va que­dar immo­bi­lit­zat, el maqui­nista va inten­tar rei­ni­ciar-lo seguint el pro­to­col esta­blert. Després de dos intents va aixe­car el pantògraf d'emergència dels trens. Quan el pantògraf estava a punt de tocar la catenària, es va pro­duir el que s'ano­mena arc vol­taic. En el moment del con­tacte, la catenària estava sobre­car­re­gada i va pro­vo­car la fusió de mate­ri­als amb el pantògraf. El resul­tat és que el tren es va que­dar engan­xat en aquell punt, sense pos­si­bi­li­tat de tor­nar a arren­car. De retop, també va que­dar afec­tat un segon com­boi. Un tren de la R1, que havia sor­tit del Clot-Aragó i també es diri­gia cap a Arc de Tri­omf amb 400 per­so­nes a dins.

El res­cat dels viat­gers

Immo­bi­lit­zats els dos trens, l'única manera de treure 750 pas­sat­gers dels túnels era fent el trans­bor­da­ment a un tren en paral·lel. En el pri­mer cas, el desa­llot­ja­ment del tren de Man­resa va ser sen­zill perquè es va poder fer recu­lar un tren des de Plaça Cata­lu­nya. L'ope­ració es va ini­ciar a dos quarts de deu i va cul­mi­nar amb el res­cat dels viat­gers tres quarts d'hora més tard.

Eva­cuar els viat­gers de la segona uni­tat va ser més difícil, ja que calia fer recu­lar dos trens que hi havia al seu dar­rere, un dels quals era un Talgo. A més a més, l'ope­ració va ser com­pli­cada perquè una desena dels viat­gers atra­pats van obrir les por­tes del com­boi i van tor­nar cami­nant a l'estació de Clot-Aragó. El res­cat dels viat­gers es va cul­mi­nar cinc minuts abans de les onze del matí, quan es va poder res­ta­blir el ser­vei pel túnel d'Arc de Tri­omf.

Però els afec­tats no van ser només els 750 pas­sat­gers atra­pats als túnels. Els cen­te­nars de viat­gers que cir­cu­la­ven en altres trens de les línies R1, R3, R4 i R7 també van patir les con­seqüències de l'ava­ria, amb retards que van oscil·lar entre els cin­quanta minuts i les dues hores. El volum de l'ava­ria, que va impe­dir cir­cu­lar en els dos sen­tits de la marxa al túnel d'Arc de Tri­omf, va fer impos­si­ble tro­bar un pla alter­na­tiu de trans­port mínima­ment efi­ci­ent. Tot i que es van des­viar alguns com­bois de les línies afec­ta­des pel túnel del car­rer Aragó, el cert és que la majo­ria de trens van haver de que­dar-se durant una bona estona a les dife­rents esta­ci­ons d'entrada a Bar­ce­lona. Només els viat­gers que entra­ven pel sud de la ciu­tat van poder evi­tar el caos bai­xant en esta­ci­ons com ara la de Cor­nellà i la de l'Hos­pi­ta­let, amb con­ne­xi­ons a la xarxa de metro de Bar­ce­lona.

Les cau­ses de l'ava­ria

Ahir a la tarda es con­ti­nu­ava inves­ti­gant les cau­ses de l'ava­ria. La hipòtesi prin­ci­pal apun­tava a una fallada de les subes­ta­ci­ons d'ali­men­tació elèctrica d'Adif. Es des­car­tava, en canvi, que tingués a veure amb la ins­tal·lació de la catenària rígida als túnels, ope­ració que es va fer fa menys d'un any.

La dimensió de l'ava­ria va pro­vo­car diver­ses reac­ci­ons polítiques. La pri­mera, la del mateix con­se­ller de Política Ter­ri­to­rial, Joa­quim Nadal, que va dema­nar perdó als afec­tats i es va mos­trar crític amb la “baixa infor­mació que van rebre els usu­a­ris dels trens que van que­dar dins dels túnels”. Nadal va insis­tir que s'inves­ti­ga­ran les cau­ses, es mirarà què ha fallat i què s'ha de millo­rar, però “sobre­tot cal que la gent que es quedi dins els túnels rebi infor­mació de manera ràpida”.

Per la seva banda, CiU va recla­mar la com­pa­rei­xença al Par­la­ment del secre­tari de Mobi­li­tat perquè acla­reixi tots “els dub­tes” que hi ha sobre la gestió de l'ava­ria. El dipu­tat Josep Rull va car­re­gar con­tra el fet que “un cop més hi hagi hagut falta d'infor­mació”.