La font que torna a ‘picar'

El petit municipi maresmenc d'Argentona va viure ahir una diada històrica amb la recuperació dels usos d'un dels seus símbols: la font Picant. I és que feia 35 anys que l'aigua havia deixat de rajar de les seves aixetes. L'aigua, però, no era una aigua qualsevol sinó que tenia la peculiaritat de ser carbònica, que és com s'ha recuperat actualment, i d'aquí ve el nom de font Picant.

Ahir al migdia l'expectació era màxima, i fins i tot es van formar llargues cues de gent que esperaven l'arribada –amb una mica de retard respecte de l'hora prevista– de l'alcalde de la vila, Pep Masó, perquè obrís la reixa que protegeix la font recuperada. Un cop a dins, el batlle argentoní va fer els honors i va engegar una de les aixetes de les quals surt l'aigua picant i, tal com mana la tradició, se la va beure acompanyada d'anissos. A continuació, la multitud impacient va anar desfilant per tastar l'aigua mentre el mateix alcalde i els regidors del govern anaven servint els vasos commemoratius, que es venien a 3 euros.

Va ser aquest estiu quan es va donar a conèixer la notícia que s'havia trobat una veta d'aigua que encara conservava les propietats minerals, dins els treballs de recuperació de la font, els quals també van permetre recuperar el pou i la mina, i des de llavors es va treballar perquè la font pogués estar llesta a la tardor i obrir-la al públic. Ara la font conté tres aixetes, i la del mig és l'única que no raja. A més, s'hi ha incorporat un temporitzador que permetrà l'obertura i el tancament automàtics de la font, que estarà oberta cada dia de les 11 del matí fins a les 4 de la tarda. Els treballs van permetre poder actuar en l'antiga planta embotelladora i en l'espai que ocupaven els xalets, enderrocats i abandonats des de fa anys.

Un cop oberta la font, i després dels primers tasts fets ahir, van venir les primeres valoracions, que en general van ser molt positives. “Es nota el gustet picant, encara que és molt suau”, comentava Ricard Massagué, que va recordar que “els avis hi venien molt, per aquí”... Precisament els tastadors “veterans” van aprofitar per comparar el gust actual amb el de fa 35 anys. “Per mi, té el mateix sabor, han fet bona feina”, opinava Josep Vilà, que anys enrere havia treballat a la planta embotelladora. En canvi, Rosa Molist va afirmar que “abans era una mica més picant”, mentre que Maria Lluïsa Navarro va reconèixer que “té un gust estrany”. Però l'important era que la font s'hagués recuperat. “Ja era hora, ho estàvem esperant”, va reblar Carme Rectoret. Ara el següent pas serà adequar l'espai “perquè pugui esdevenir un centre d'informació del parc de la Serralada Litoral”, tal com va explicar l'alcalde.