Al cor dels Pirineus
Tot l'encant de la Seu d'Urgell en un recorregut per la fira de Sant Ermengol, on es troben els amants del formatge artesà
El brogit propi dels dies de fira s'escamparà, aquest cap de setmana, pels carrers de la Seu d'Urgell. Un anar i venir de comerciants i visitants igual, en essència, al que es devia produir mil anys enrere, quan va néixer la fira de Sant Ermengol. De fet, que la fira més antiga del país hagi sobreviscut fins als nostres dies diu molt de la seva oportunitat i, sobretot, de la seva capacitat d'adaptació als canvis que s'han anat succeint.
Entre els darrers, el que impulsava l'Ajuntament a mitjan dels 90 per diferenciar el certamen d'altres fires similars: una aposta ferma pel formatge de qualitat elaborat per artesans d'arreu dels Pirineus, que tenia la doble virtut de singularitzar la fira i de donar suport a l'economia de la zona.
Amb els anys, aquella decisió ha convertit la Seu en referent per als elaboradors, distribuïdors, restauradors i gormands del formatge artesà. I és que des d'aquelles dates, en el marc de la fira de Sant Ermengol se celebra la Fira de Formatges Artesans del Pirineu. Aquest any hi participen quaranta-dos formatgers bascos, navarresos, aragonesos, catalans i francesos, que presenten més de cent varietats diferents de formatges. En aquest aparador de tendències destaca la presència creixent de formatges elaborats amb llet crua.
L'aposta de la fira per la qualitat es reforça amb el Concurs de Formatges Artesans dels Pirineus, amb una jornada tècnica dirigida als productors, amb l'Aula del Tast, on s'ofereixen tastos guiats de formatges combinats amb altres productes artesans, o amb el sopar guiat de formatges que condueix el gastrònom Pep Palau. A més, en aquesta edició, el passeig per la vela de formatges, situada al pàrquing del Doctor Peiró, té l'al·licient de poder visitar l'exposició de formatgeres del Pirineu que ha cedit l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu.
Més fira
Més enllà dels formatges, l'edició d'aquest any de la fira de Sant Ermengol destaca perquè, en certa manera, recupera els orígens ja que s'ha organitzat una mostra ramadera. A la plaça dels Oms, a tocar de l'ajuntament i la catedral, es podrà visitar una mostra de les races d'animals de la ramaderia de la comarca: : bous i vaques, cavalls, cabres, ovelles... En aquesta mateixa plaça es fa la Fira d'Artesania del Pirineu. Situats al bell mig del nucli històric, el que cal és fer una passejada pels carrers de l'antiga ciutat emmurallada, com ara el carrer Major o el carrer dels Canonges. Tant l'un com l'altre són porticats i mantenen el regust medieval d'una de les ciutats catalanes més importants a l'edat mitjana. Sota els porxos del carrer Major es conserven dos grans bancs de mesures que s'utilitzaven per mesurar el gra.
El carrer dels Canonges, paral·lel al carrer Major, és el més antic de la ciutat i destaca per algun dels seus casals, com la casa del Pelegrí o la casa Luna. En el marc de la fira, dissabte i diumenge, en aquest carrer se celebrarà els Encants dels Canonges, un mercat de brocanters, col·leccionisme i ocasió.
Antigament, aquest carrer s'anomenava de Santa Maria, perquè està situat vora la catedral. Construïda al segle XII, és l'edifici més destacat de la ciutat. Es tracta de l'única catedral d'estil romànic que es conserva a Catalunya. A la façana sud del temple s'obre el claustre, amb tres galeries romàniques que destaquen pels seus capitells. Anteriorment, a la Seu s'havien bastit tres temples més, dels quals cal citar la catedral construïda per Sant Ermengol i consagrada pel bisbe Eribau el 1040. Precisament, durant aquest any se celebra el Mil·lenari del bisbe Ermengol, un conjunt d'actes que recorden una de les figures més influents de l'època, un religiós que també es va preocupar de construir ponts i camins que havien de facilitar la vida a la comarca. A més, cada any a l'agost es representa el Retaule de Sant Ermengol, que recorda l'esplendor de la Seu al tomar de l'alta i la baixa edat mitjana. Ermengol va morir en una visita al Pont de Bar, i pocs anys després ja era venerat pels urgellencs. Al Museu Diocesà es pot admirar l'urna de plata que va esculpir Pere Lleopart el 1755 per contenir-hi les relíquies del sant. A la Seu, la catedral, el claustre, l'església de Sant Miquel (bastida per Ermengol) i el mateix Museu, que conté una valuosa col·lecció d'art religiós procedent de tot el bisbat, són de visita obligada. Fora del nucli antic cal atansar-se fins al parc del Valira i al Parc Olímpic del Segre: construït pels Jocs de 1992, ofereix un munt d'activitats en els seus canals d'aigües braves i tranquil·les.