La pesca tradicional a l'Ebre

La tradició pesquera a l'Ebre és la temàtica principal del centre d'interpretació de Tivenys, que la societat estatal Acuamed acaba d'enllestir i que ha suposat una inversió de 540.000 euros. Un espai de més de 280 metres quadrats on es recorda la relació que existia a principis del segle passat entre els habitants del poble i el riu, una relació que en les darreres dècades s'ha perdut. De fet, la pesca tradicional a l'Ebre, que es practicava amb l'art de l'almadrava, va desaparèixer als anys 60. Una pesqueria que permetia capturar fins a 500 sabogues en només una hora, el temps que durava una tirada. El pescador llençava la xarxa des d'una muleta, una acció coneguda popularment com tirar lo fil, mentre que un o dos remers desplaçaven l'embarcació fins a l'altre extrem de riu. L'allargada de l'almadrava podia arribar a ser de 200 metres, i l'altura era d'uns 8 metres; una mida que feia possible una pesca significativa. Ara bé, per pescar amb aquest mètode tradicional era imprescindible disposar de platja fluvial, i Tivenys, evidentment, com molts altres pobles de la ribera de l'Ebre, en disposava. Tot i que la saboga era una de les espècies més comunes al riu, entre els mesos de març i juny també es capturaven altres peixos com ara el llobarro o la carpa.

Les almadraves es confeccionaven amb cànem i espart, i per aconseguir-ne una millor conservació es tenyien les xarxes amb escorça de pi, que els pescadors de Tivenys obtenien d'una fàbrica de pell de Xerta. Avui, però, ja no queden pescadors que utilitzen l'almadrava al riu, com tampoc hi ha veïns que fabriquen aquestes xarxes, i la població dels peixos autòctons de l'Ebre ha tingut una davallada molt important a causa de la introducció d'espècies invasores. Aquest és un altre dels temes que tracta el centre d'interpretació de Tivenys, com també l'impacte que ha tingut sobre l'ecosistema fluvial la construcció d'embassaments i els abocaments químics.

El centre d'interpretació recull fotografies antigues de Tivenys i estris que la gent del poble ha cedit perquè ja estaven en desús. De fet, després de tants anys els veïns mateixos admeten que no recorden ni com es tirava el rall. L'edifici s'ha construït dins el recinte firal i ara l'Ajuntament està pendent de la cessió de les instal·lacions per part d'Acuamed per obrir-lo al públic i organitzar-hi visites. Una visita que es pot complementar amb els centres de Xerta, Aldover i Móra d'Ebre.