República lliure de Sant Feliu d'Amunt

Penso que el senyor del poble de Vilanòva de Magalona que diu que la senyalització en dos idiomes, en el seu cas occità i francès, és perillosa ha fet bé d'aixecar la llebre. La meva primera reacció fou un interrogant: “No té res més a fer?”. Era com un retret que feia a aquest pobre senyor que jo imaginava probablement jubilat i sense altra preocupació i encara més probablement aliè a les nostres regions del sud. I m'adono que jo era molt llarg de llengua, aquest senyor tenia tota la raó. Posar els senyals en dos idiomes és una falta de respecte a l'un com a l'altre. De tota manera, la culpa que, un dia, treguin el senyal bilingüe del seu poble, no la té ell, sinó un tribunal anomenat, si no m'equivoco, administratiu. Crec que el senyor Hadjadj, que anuncia: “L'administració comunal perjudica els principis constitucionals de la indivisibilitat de la República” –espero que siguin les paraules utilitzades; per minorar la meva responsabilitat diré que les he copiades de L'Indépendant del 3 de novembre–. Crec, doncs, que els arguments d'aquest senyor són més vàlids que els del tribunal que posa en davant el codi de circulació que ja sabem els membres del tribunal, com el senyor Hadjadj, respecten TOTALMENT. Hi ha més greu. Aquestes senyalitzacions són una ofensa a la gramàtica francesa, a la grafia. En efecte, sobre la “o” de Vilanòva de Magalona, suprema ofensa, hi ha un accent –anomenat senyal diacrític– que no existeix, anava a dir que és il·legal, en la llengua francesa. Després de crim de lesa majestat contra la unitat de la República francesa, crim de lesa majestat contra la llengua, i penso que, com ho he dit, és encara més greu. Es pot pensar potser que els que ho han concebut no han fet bons estudis i que han comès una falta d'ortografia. Pecat venial. Hi ha també una altra raó per protestar, és la possibilitat d'incomprensió que pot portar a un error de camí, o més greu, a un accident. És veritat que entre Vilanòva de Magalona i Villeneuve les Maguelone, entre Sautó i Sauto, entre Sant Feliu d'Amunt i Saint Féliu d'Amont hi ha una enorme diferència i que, sense posar en dubte la sinceritat del senyor Hadjadj, o dels jutges, hi ha un risc que no s'ha de córrer i és per això que s'ha de regraciar aquest senyor per la seva empenta legalista que posa el dit en la nafra. Penso que no s'han de tenir en compte les opinions de Jean-François Saisset, de Marcel Mateu, de Guilhem Latrubesse, d'Alan Rouch, d'Yves Séguier, que el en mateix diari L'Indépendant diuen respectivament, i en francès, com és normal: “Et les mots en anglais d'Amérique? - Inadmissible et incompréhensible - Dangereux et positif à la fois - Jamais vu le moindre accident - Protéger toutes les langues”.

Però senyor Hadjadj, senyors jutges hi ha més greu que tot això, i ho dic voluntàriament perquè és el meu deure de ciutadà, de ciutadà francès, és clar. Molta gent sap que sóc de Sant Feliu d'Amunt i que si no hi visc regularment hi vinc sovint. Obro un petit parèntesi per dir que quan no sóc a Sant Feliu, em trobo a Pau, que, com deu saber el senyor Hadjadj, es troba al Bearn, país occità, que tindrà doncs ràpidament, i ho espero –s'ha de respectar la llei–, els mateixos problemes de bilingüisme. Parentesi tancat. Doncs em trobo a Sant Feliu d'Amunt, parlo, observo, escolto, miro i he après quelcom que de moment és un secret, no dono els noms, però ho revelo. Unes “autoritats”del poble es preparen a proclamar la República lliure de Sant Feliu d'Amunt, amb el català com a llengua oficial, però espero que tindran la intel·ligència d'admetre el bilingüisme. M'empiparia que després d'haver demanat de cridar en francès “Vive la France!” ens obliguessin a cridar en català: “ Visca la República lliure de Sant Feliu d'Amunt!” Això sí que és greu, obligar algú a fer quelcom que no té ganes de fer, molt més greu que el problema de la senyalització del qual parla amb tota la raó l'habitant de Vilanòva. Això sí que és un perill per a la unitat de la República francesa, car si es proclama la República lliure de Sant Feliu d'Amunt –noteu al pas aquest adjectiu lliure que no acabo d'entendre– per què no imaginar d'altres secessions? No conec encara tots els detalls, però conec els responsables d'aquesta decisió, els conec massa íntimament per denunciar-los, però imagino que, ara que se sap, hi haurà enquestes i decisions per acabar amb el perill de partició de la República francesa. No sé quina serà la decisió presa en aquest aspecte polític. Pel bilingüisme dels senyals, serà més fàcil un tribunal que té la pretensió d'administrar-nos bastarà.

Com es diu dins les telenovel·les: “continuarà” o “affaire à suivre”.