Que el Vaticà ens entengui

Ens agrada que Benet XVI parli català i que no només ho faci testimonialment, amb una frase, sinó intencionadament, al principi i al final de tots els discursos. O al bell mig, donant contingut. O resant el parenostre en català a l'Obra del Nen Déu. Tot un detall! Però també hi va haver el castellà i el llatí. Els qui volen el cent per cent del català hauran quedat decebuts. Però també ens interessa mostrar-nos atents amb aquells que des de qualsevol racó d'Espanya el seguien ja des de Santiago de Compostel·la. Pel que fa al llatí, cal recordar que és la llengua mare en totes les celebracions al Vaticà, allà on vagi el papa i allà on es faci una trobada internacional amb ell. Que el papa parli català era una lluita molt antiga i es reprodueix en cada papa. La intenció no és altra que poder-lo entendre en la nostra pròpia llengua.

Ara bé, no n'hi ha prou d'entendre un papa, cal també que el papa ens entengui a nosaltres. Diumenge, a dins de la nova basílica de la Sagrada Família, pels carrers i a l'Obra del Nen Déu, vam tenir l'oportunitat de fer-nos entendre i mostrar-nos tal com som. Una oportunitat única! I ho vam aconseguir amb tot el que vam poder ensenyar. Amb l'art i la bellesa d'un edifici que té per parets uns autèntics retaules i que té una nau amb una llum increïble (Antoni Gaudí és un geni fruit d'un poble). Amb els cants populars del credo i del Virolai i l'impressionant Nigra sum de Pau Casals (que va fer aturar el papa). Benet XVI va poder veure l'atenció delicada i tendra amb els nens i joves d'una institució d'Església dedicada a les famílies que tenen dificultats amb els seus fills. I la gent que omplien els carrers. El papa va passar amb massa velocitat per tot arreu, però hi va haver simpatia i empatia.

Ens agrada que se'ns entengui, que se'ns comprengui, que no se'ns renyi. Encara millor: volem que se'ns engresqui a viure la fe, perquè la realitat ja és prou dura i difícil. Ara Benet XVI ja sap com som i ho sap també el seu secretari d'estat, Tarcisio Bertone, que ha vingut repetides vegades a Barcelona i coneix des de fa anys Montserrat. Com som? Ho va dir Benet XVI tot just arribar a l'aeroport de Santiago: “una gent acollidora i dinàmica”. Què hem fet? Ho va reconèixer també: moltes institucions socials i d'ajuda. Què hem de fer? Ho va dir per a tot Europa: hem de ser la presència de Déu enmig del món. D'acord, però que se'ns respecti el nostre estil: assenyat i dialogant. Hi haurà senyals de respecte del Vaticà envers Catalunya? Jo crec que sí. Més encara, ja n'hi ha hagut. ¿No és un senyal el fet que un capellà, fill del mateix bisbat, Xavier Novell, sigui des de la setmana passada el nou bisbe de Solsona, com ja ho havia estat abans Antoni Deig? Algú ha fet la feina al Vaticà i s'ha fet bé.