“Recuperem el paper de les educadores anònimes”

De moltíssimes dones que han treballat individualment o col·lectivament en les poblacions del nostre territori, dins de l'escola però també fora, en espais com fàbriques i ateneus i en àmbits diversos com l'escoltisme, l'excursionisme, l'esplai, les biblioteques, les colònies... La important i desconeguda tasca realitzada per aquestes educadores anònimes és el que es pretén presentar i reivindicar en les jornades (Marta Figueras).

Sí, és veritat que en els darrers anys han anat sorgint, a diferent nivell, grups de treball relacionats amb la recuperació de la memòria històrica de les dones. Però queda molt camí per recórrer perquè el desequilibri encara és gran i en el terreny educatiu falta posar en la història del país els noms i les experiències de dones que van treballar tant o més bé que els homes i que no tenen el just reconeixement. Només cal mirar les biografies publicades per adonar-nos que predominen les dedicades als pedagogs quan, de fet, són moltes més les dones que treballen en l'àmbit educatiu i escolar. D'altra banda, a més de les comunicacions també cal destacar les conferències obertes al públic a càrrec d'investigadores de la talla de Neus Real, Esther Cortada i Mary Nash (Salomó Marquès).

És una obra extraordinària que té una enorme dimensió divulgativa i que demostra que des de l'àmbit de l'ESO o de batxillerat es pot obrir les portes de la recerca amb molta dignitat i competència. Com explica Jesús Gutiérrez, mitjançant diverses entrevistes a sis avis –tres homes i tres dones– s'ha aconseguit documentar el període fosc del franquisme i a mi em sembla especialment interessant tenir en compte, com a mètode d'aprenentatge, el patrimoni oral, les vivències i reflexions de les persones grans. L'establiment d'aquest contacte intergeneracional és una de les virtuts de la recuperació de la memòria històrica (Marquès).

Encara hi ha sectors molt conservadors, fins i tot entre el jovent, que no estan per la igualtat efectiva de drets i deures entre tots els ciutadans del país. L' escola mixta ajuda a anar forjant una societat més igualitària però també és responsabilitat de la família i d'altres instàncies educadores; a més, encara hi ha centres, com els de l'Opus, que defensen la separació de sexes i jo diria que a la pràctica també de classes socials (Marquès)

I en aquesta mateixa línia hi afegiria que és la societat la que s'ha d'educar en valors més equitatius perquè és inadmissible la discriminació encara existent entre homes i dones en l'àmbit de feina i de retribució. Una dona està tan ben preparada per ocupar un alt càrrec com un home i per tant no s'hauria de tractar d'un fet excepcional (Figueras).