Jugar el partit al Gaià

Dis­sabte pas­sat va cele­brar-se al Pont d'Armen­tera l'XI Fòrum de les Ter­res del Gaià, reunió oberta, par­ti­ci­pa­tiva i en rot­llana que va sal­tant, en la seva orga­nit­zació, amunt i avall de les Ter­res del Gaià i la seva mar. Oberta a aque­lles per­so­nes interes­sa­des, pre­o­cu­pa­des i ani­ma­des a refle­xi­o­nar sobre el pre­sent i el futur d'un espai ter­ri­to­rial sin­gu­lar que abraça tres frag­ments impor­tants de tres comar­ques de la futura vegue­ria del Camp de Tar­ra­gona: la Conca de Bar­berà (Alt Gaià), l'Alt Camp (el Gaià mitjà) i el Tar­ra­gonès (el Baix Gaià), més un pes­sic de l'Anoia i el Baix Penedès.

En aquesta edició es con­vi­da­ren experiències orga­nit­za­des ter­ri­to­ri­als sor­gi­des dels ter­ri­to­ris com ara la Taula del Sénia, el Con­sorci de Lla­be­ria i el Con­sorci de la Vall del Corb. Experiències totes elles sor­gi­des de l'àmbit muni­ci­pal, és a dir, esti­mu­la­des, cre­a­des i ges­ti­o­na­des des dels ajun­ta­ments que hi han donat suport, per pro­moure polítiques que con­tri­bu­ei­xin a la millora i pro­moció del ter­ri­tori, i en bona part a pos­si­bi­li­tar vies econòmiques res­pec­tu­o­ses que aju­din a fixar població. Tots aquests orga­nis­mes con­fi­gu­ren àmbits ter­ri­to­ri­als amb interes­sos comuns i en tots els casos agru­pen muni­ci­pis inclo­sos en les deli­mi­ta­ci­ons de dis­tin­tes admi­nis­tra­ci­ons ter­ri­to­ri­als. La Taula del Sénia agrupa muni­ci­pis de tres comu­ni­tats autònomes: el País Valencià, Cata­lu­nya i Aragó. El Con­sorci de Lla­be­ria, muni­ci­pis del Baix Camp, del Pri­o­rat i de la Ribera d'Ebre. I el de la Vall del Corb ha agru­pat en un pro­jecte comú muni­ci­pis de la Conca de Bar­berà i de l'Urgell, vaja!, de dues províncies: Tar­ra­gona i Lleida. No vol dir això que amb la cons­ti­tució d'aquests orga­nis­mes s'hagin posat en qüestió les dis­tin­tes admi­nis­tra­ci­ons de les quals for­men part, siguin comu­ni­tats autònomes, províncies o comar­ques. No és ni ha estat la seva feina. Els res­pec­tius pro­jec­tes tenen com a objec­tiu pro­moure espais que per pro­xi­mi­tat o per afi­ni­tats i sem­blan­ces poden tenir pro­ble­mes i fina­li­tats comu­nes.

A les Ter­res del Gaià, les coses no van ni han anat de la mateixa manera. No han estat els alcal­des els que s'han tro­bat i han vist la con­veniència de posar-se a tre­ba­llar con­jun­ta­ment per un ter­ri­tori, de Santa Coloma de Que­ralt a mar, que objec­ti­va­ment té un gran valor en comú que és el riu. Ha estat la soci­e­tat civil la que fa temps s'ha posat a cami­nar, amb mol­tes il·lusi­ons, però també amb la difi­cul­tat de no tenir estruc­tura de gestió pròpia. Diríem que s'ha creat consciència que va pene­trant amb un con­sens que s'escampa com una gota d'oli. Li falta, però, arti­cu­lació en la gestió, en la capa­ci­tat de decisió i orga­nit­zació legal­ment reco­ne­guda. Ras i curt: un NIF, capa­ci­tat d'obtenció de recur­sos i per­so­nal dedi­cat a la gestió. I falta també que hi hagi un punt de tro­bada orga­nit­zat entre la soci­e­tat civil que amb il·lusió ha anat bas­tint debat, dis­curs i pro­pos­tes i les admi­nis­tra­ci­ons del ter­ri­tori: pri­mor­di­al­ment els con­sells comar­cals i els ajun­ta­ments, molts dels quals en àmbits con­crets i dins dels seus límits muni­ci­pals han pro­mo­gut coses remar­ca­bles al vol­tant del patri­moni vin­cu­lat al riu Gaià. Tot fa pen­sar que la fruita està prou madura perquè s'arti­culi una pro­posta amb volun­tat de sumar esforços i fer qua­tre pas­ses enda­vant, les necessàries per començar a con­cre­tar pro­jec­tes, a uni­fi­car rea­li­tats actu­als, a pal­par bene­fi­cis, per al ter­ri­tori, per als seus habi­tants. El més impor­tant de tot és que la soci­e­tat civil, amb les seves limi­ta­ci­ons, està dis­po­sada a jugar el par­tit. I de ben segur que les admi­nis­tra­ci­ons també.