Reportatge

Sempre pel camí ral

La fira de Vilanova del Camí rememora el tradicional lloc de pas, una via de comunicacions molt important per al desenvolupament local

El camí ral que anava de Bar­ce­lona a Lleida ha estat pro­ta­go­nista i cro­nista excep­ci­o­nal de tots els períodes històrics que han con­fi­gu­rat l'actual muni­cipi de Vila­nova del Camí. Per això el diu­menge més pro­per a la diada de Sant Hilari –13 de gener–, la loca­li­tat de l'Anoia cele­bra la Fira del Camí Ral. La festa reme­mora el tra­di­ci­o­nal camí ral, aquell lloc de pas, via de comu­ni­ca­ci­ons, tan impor­tant per al desen­vo­lu­pa­ment del muni­cipi i que ha mar­cat la seva evo­lució històrica.

La Fira de Sant Hilari, cele­brada des de temps imme­mo­ri­als, i cata­lo­gada des del 1999 com la Fira del Camí Ral, tindrà lloc diu­menge, de les nou del matí a les set de la tarda. Durant tot el dia s'ins­tal·laran les para­des i es faran acti­vi­tats a la plaça de l'Església, al car­rer Major, al car­rer Onze de Setem­bre i al de Santa Llúcia, iti­ne­rari per on trans­cor­ria el camí ral.

Amb un caràcter històric i alhora fes­tiu, la fira inclou la mos­tra de pro­duc­tes ali­men­ta­ris i arte­sans dels Països Cata­lans i un ampli retrat d'ofi­cis antics amb la X Mos­tra Naci­o­nal d'Arts i Ofi­cis: Ofi­cis menes­trals d'antany. Allà el visi­tant es tro­barà amb l'ofici de cera­mista, el tre­ball de la fusta, la cons­trucció de mar­ques de pas­tor o de gan­xos de pas­tor, la fer­re­ria, la cis­te­lle­ria, la fila­dora amb roda mecànica o el bufa­dor de vidre. Aquesta tret­zena edició de la fira es com­ple­menta amb una exhi­bició de vol de dife­rents ocells, una granja de jocs, la mos­tra d'ani­mals domèstics i diver­sos jocs en què els ani­mals són els pro­ta­go­nis­tes, com ara el del conill, la bassa de la granja, el joc de l'oca, l'espan­ta­gats i el joc de la gra­nota.

El dia 16 també tindrà lloc la missa en honor de sant Hilari, patró de Vila­nova del Camí, a l'església del mateix nom. El tem­ple actual va ser alçat entre els anys 1800 i 1803, pocs anys després que fos decla­rada parròquia inde­pen­dent de la Pobla de Clara­munt (1779). Al mig­dia hi haurà la vint-i-cin­quena pujada als dipòsits i una cami­nada de la colla excur­si­o­nista per anar a fer el canvi de senyera al pujol de la Guàrdia, una mun­ta­nya de 474 metres que es troba entre la Pobla i Vila­nova del Camí.

Enguany el pro­grama d'actes incor­pora per dis­sabte un con­cert de la can­tant Beth al cen­tre poli­va­lent de Can Papas­seit i la inau­gu­ració d'un nou espai a la plaça de l'Església. Allà s'han plan­tat alguns arbres i plan­tes autòcto­nes del muni­cipi ager­ma­nat d'Amilly (França).

Sota la influència d'Igua­lada

El muni­cipi, situat a la conca d'Òdena, té uns 10.200 habi­tants i una història molt recent i lli­gada a la influència de la indus­tri­a­lit­zació d'Igua­lada. Els dos nuclis de població que van ori­gi­nar Vila­nova del Camí –la Qua­dra de Vila­nova, que per­ta­nyia a Mont­bui, i Vila­nova del Camí, que era de Clara­munt– es van uni­fi­car el 1830. L'evo­lució del segle XX va anar a remolc d'Igua­lada i de les neces­si­tats de la nova indústria del gènere de punt, que van com­por­tar una forta immi­gració que als anys sei­xanta i setanta va tro­bar en els ter­renys de Vila­nova del Camí un sòl econòmic per fer-hi les seves cases. A par­tir d'aquell moment, la població va expe­ri­men­tar un crei­xe­ment espec­ta­cu­lar a través del desen­vo­lu­pa­ment de bar­ris nous que en un prin­cipi van néixer sense els ser­veis mínims. Actu­al­ment el muni­cipi aposta pel crei­xe­ment urbanístic sos­tin­gut, el desen­vo­lu­pa­ment cul­tu­ral a través del cen­tre poli­va­lent de Can Papas­seit i la recu­pe­ració medi­am­bi­en­tal mit­jançant el pro­jecte de defensa del riu Anoia.

La car­re­tera d'Igua­lada a Vila­nova és el nexe històric d'unió entre Vila­nova del Camí i la capi­tal de l'Anoia, muni­ci­pis sepa­rats en l'actu­a­li­tat única­ment pel pont que supera la riera d'Òdena. Un tomb per Igua­lada ens farà recor­dar que la ciu­tat ha estat, i és, un impor­tant cen­tre indus­trial, fona­men­tal­ment dedi­cat a l'acti­vi­tat tèxtil i l'adob de les pells.

Cal Boyer és l'actual seu del Museu de la Pell i la sínia d'Igua­lada i comarca i el barri ado­ber patri­moni indus­trial de Cata­lu­nya, la zona amb més caràcter de la ciu­tat i l'únic pai­satge indus­trial des­ti­nat a l'adob de la pell exis­tent al país. L'Ajun­ta­ment va impul­sar dues rutes a peu auto­guia­des, amb iti­ne­ra­ris senya­lit­zats en tres llengües (català, cas­tellà i anglès) que donen a conèixer l'ori­gen i l'evo­lució de la ciu­tat i per­me­ten al cami­nant conèixer de prop la Igua­lada indus­trial i els racons del món de la pell.

Un pas­seig per la Igua­lada indus­trial por­tarà pels prin­ci­pals cen­tres de pro­ducció tèxtil (la Igua­la­dina Coto­nera, la Isa­bel·la...) i els edi­fi­cis històrics de més rellevància, i l'atrac­tiu món dels obrers i dels amos (el Cer­cle Mer­can­til i l'Ate­neu Igua­ladí).

La segona ruta, Viatge per la pell d'Igua­lada, pro­posa una visita pels prin­ci­pals esce­na­ris del patri­moni indus­trial ado­ber de la ciu­tat –el barri ado­ber i el Rec–, com també algu­nes indústries moder­nis­tes de nota­ble valor.

PER ARRIBAR-HI

Des d'Igualada Per la carretera de Vilanova del Camí. També podem tenir accés a la població, si venim de la Pobla de Claramunt, per la carretera C-244. Des de Capellades s'arriba a Vilanova del Camí per l'actual C-15, que va a parar a l'antiga N-II.
Vilanova del Camí. Ajuntament, pl. del Castell, 1 www.vilanovadelcami.net
Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Doctor Joan Mercader, s/n, www.mnactec.cat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.