Primer repic de la campana ‘Candela'

Al conjunt de les quatre campanes dedicades al culte que repiquen al campanar més alt de Catalunya, el de l'església arxiprestal de Sant Joan de Valls, hi faltava una nota que no hi sonava: el la. La nova campana de Valls, un obsequi dels vallencs de fora vila a la ciutat, amb motiu de les festes decennals de la Candela del 2011, no només afegeix de manera expressa la nota al so del conjunt per a fer-lo més harmoniós, també ho fa al nom amb què se l'ha batejada, en honor de la patrona de Valls: Cande-la.

Curiositat o no, el cert és que el 28 de gener, dia d'inici de les festes decennals de la ciutat, repicarà per primera vegada des del campanar de Valls, i ho farà incorporant-hi aquest acord. Avui una grua pujarà la campana, de prop de quatre-cents quilos de pes i vuitanta-sis centímetres de diàmetre al pla de campanes, per incorporar-la a les quatre existents –les dues horàries es troben situades a la part més alta del campanar–.

Ahir, l'ofrena i benedicció de la campana nova, a càrrec del vicari episcopal i rector de l'església de Sant Joan, Josep Bofarull, va esdevenir un acte emotiu i multitudinari. Mentre les colles castelleres de la ciutat enlairaven dins el temple pilars de cinc, es va fer repicar la campana a l'uníson del toc de gralla. Ho van seguir de prop els vallencs més incondicionals de la Mare de Déu de la Candela i una bona representació dels vallencs de fora vila, impulsors de la contribució popular feta per la seva confecció, a càrrec d'una empresa lleidatana especialitzada, Carvajal Campanes i Rellotges, que va encarregar a l'empresa Abel Portillo, de Cantàbria, una de les millors de l'Estat, la seva fosa.

Després de quaranta anys, es recupera la tradició que, amb motiu de la festa votiva que se celebra cada deu anys, els vallencs de fora vila obsequiïn la ciutat que els ha vist néixer. El 1891 van oferir els marcs de les grans pintures de Francesc Galofre Oller a la capella de la Candela; el 1921, la font del pati, de l'escultor Esteve Monegal; l'any 1961, la llàntia votiva de plata, obra de Jaume Mercadé; i el darrer cop, el 1971, la bandera exposada al mig del cambril de la Mare de Déu de la Candela.

Amb l'obsequi de la campana Candela, ahir es va sentir per primera vegada dins el temple el repic de la Mare de Déu de la Candela, creat per Pere Giné, dels campaners de les Borges Blanques, acompanyat d'uns versos. És la manera com s'ensenya a repicar la campana, com s'agafa el ritme del repic, va explicar a tots els presents el mestre campaner, que també va dedicar un repic d'homenatge als castellers de Valls i al patró, sant Antoni Abat, l'onomàstica del qual se celebra avui. L'oferiment de la nova campana de la ciutat de Valls també va aplegar representants de la Confraria de Campaners de Catalunya, del Grup de Campaners de la Catedral de Tarragona i de l'associació Amics del Campanar d'Esparreguera.

Les campanes formen part de la vida d'un poble i anuncien el que hi afecta amb goig i amb pena. La Candela és el record que han deixat a la ciutat els vallencs forans i sempre que soni serà la seva veu la que se sentirà.