Perdurabilitat, si us plau

Descriure la degradació d'un edifici que forma part de l'arquitectura civil vallenca des de l'any 1918 és poc amable, tenint en compte els dies de febrer que just encetem i que enguany, any de festa decennal, són tan i tan especials. No ho faré, doncs. No descriuré aquesta degradació lenta, progressiva, forassenyada i imparable que ha viscut, durant ben bé una quinzena d'anys, la nostra Biblioteca Popular (la primera biblioteca pública de la Mancomunitat de Catalunya). N'hi haurà prou amb una al·lusió precisa a la soledat i a l'oblit a què s'ha vist sotmesa tots aquests anys, a la tristesa que encomanava veure-hi indigents dormint a l'entrada amb cartrons per enganyar el fred, la placeta sempre buida i el bust de l'escultor Bonifàs atent i absent alhora en aquell racó que ben poca gent es recordava de mirar.

Val més parlar de l'encert d'haver fet coincidir amb la festa decennal de la Mare de Déu de la Candela la recuperació d'aquest edifici tan característic, que es destinarà des d'ara a activitats culturals de petit format, activitats que han començat amb una esplèndida i documentadíssima exposició: Narcís Oller. Literatura i modernitat, en la qual el filòleg Roger Roig ha actuat com a comissari. Fa goig retrobar-se amb aquest espai. És clar que no sé si m'agrada prou que ja no sigui una biblioteca. D'esma encara hi situo les prestatgeries, el despatx de la bibliotecària, els calaixets del catàleg, les taules, les cadires; hi evoco la claror de les sales i l'olor dels llibres, la consulta –privilegiada i solemne– del fons vallenc, col·leccions de revistes lligades amb cordill, els apunts que hi vaig confegir, les lectures amb llibres de préstec i les hores plenes d'immens plaer de llegir.

De la mateixa manera que els ciris, que es consumeixen ble endins, que les candeles, que de seguida s'acaben o que les lluminàries, que hem encès però que apagarem d'aquí a una setmana, malgrat l'aparença efímera que tenen, més enllà del seu simbolisme perduren conceptualment, espiritualment i culturalment, voldria que l'ús de l'antiga Biblioteca Popular fos convincentment perdurable.