El paisatge de demà

L'espai natu­ral del Baix Ter-Montgrí, decla­rat parc natu­ral el maig del 2010, inclou una gran vari­e­tat d'ambi­ents i espècies d'un alt interès ecològic, tant de fauna com de flora. La rica bio­di­ver­si­tat de la zona, però, podria estar en perill a causa dels efec­tes de l'immi­nent canvi climàtic, espe­ci­al­ment per l'aug­ment espe­rat del nivell del mar i la dis­mi­nució de la plu­vi­o­me­tria.

Per tal de donar a conèixer quins efec­tes poden tenir aquests can­vis sobre els eco­sis­te­mes i hàbitats del Baix Ter-Montgrí, l'Asso­ci­ació de Natu­ra­lis­tes de Girona (ANG) ha ela­bo­rat un iti­ne­rari de des­co­berta de 44 km que es pot fer a peu o en bici­cleta i que pretén ser una eina edu­ca­tiva i divul­ga­tiva que ajudi a sen­si­bi­lit­zar del valor d'aquest espai.

El recor­re­gut –divi­dit en dos iti­ne­ra­ris, l'un al nord i l'altre al sud del riu Ter– ens farà des­co­brir una desena d'indrets de gran valor ecològic i pai­satgístic: estanys tem­po­ra­nis d'inte­rior, estanys cos­ta­ners salo­bres, estanys cos­ta­ners dolços, arros­sars, dunes, mato­llar i pineda medi­terrània, l'estu­ari del Ter, zones de maresma...

En cadas­cun d'aquests punts d'interès, i mit­jançant una fitxa des­crip­tiva, es podrà fer l'exer­cici de com­pa­rar l'esce­nari actual amb el pos­si­ble esce­nari futur segons els efec­tes del canvi climàtic. Les matei­xes fit­xes apor­ten també infor­mació sobre les espècies de flora i fauna més relle­vants de l'espai, acom­pa­nya­des de dibui­xos natu­ra­lis­tes.

La ruta sud, la més llarga, trans­corre pels plans del Daró fins a arri­bar als arros­sars de Pals i la desem­bo­ca­dura del Ter. Començarem seguint el GR-92 que trans­corre al cos­tat del riu Ter, a la sor­tida de Tor­ro­e­lla en direcció a Pals, i després de tra­ves­sar els nuclis de Gualta, Fon­ta­ni­lles i Font­clara tro­ba­rem el pri­mer punt d'interès de l'iti­ne­rari: l'estany de Boada. Es tracta d'un estany tem­po­rani d'inte­rior que no està senya­lit­zat, tot i que és rela­ti­va­ment fàcil obser­var la vege­tació de canyis­sar enmig dels camps de con­reu dels vol­tants. L'estany té una gran riquesa d'espècies d'aus i el seu prin­ci­pal interès ecològic rau en el fet que s'hi han obser­vat intents de cria de l'agró roig i l'arpe­lla.

Un cop visi­tat el pri­mer punt recu­la­rem fins a tor­nar a la GI-651 i avançarem uns 500 metres fins a tro­bar un tren­cant a la dreta que indica can Bac. Allà gira­rem a la dreta i tor­na­rem a seguir el GR-92 fins a tro­bar un encre­ua­ment, des del qual con­ti­nu­a­rem a l'esquerra aban­do­nant el GR-92 i vore­jant l'estany de Pals, el segon punt d'interès del recor­re­gut. L'estany, que va ser des­se­cat al segle XIX i des d'ales­ho­res s'ha dedi­cat al con­reu d'arròs, des­taca per ser un indret impor­tant d'hiver­nada i nidi­fi­cació de nom­bro­sos ocells aquàtics.

Seguint l'iti­ne­rari arri­ba­rem fins al ter­cer punt del recor­re­gut: les bas­ses d'en Coll. Es tracta d'un sis­tema de dues bas­ses que cons­ti­tu­ei­xen la desem­bo­ca­dura del rec del Molí, on van a parar les aigües dels arros­sars de Pals. Actu­al­ment és la zona de més interès del con­junt dels aigua­molls i mares­mes del Baix Empordà des d'un punt de vista ecològic.

El quart punt d'interès és la Fono­llera, una zona de prats inun­da­bles situ­ats al marge dret de la desem­bo­ca­dura del Ter. Hi abun­den els ocells aquàtics com el mar­ti­net menut, el ber­nat pes­caire, el mar­ti­net blanc o l'ànec coll­verd.

Les dunes lito­rals de la Gola del Ter seran el dar­rer punt d'interès d'aquest iti­ne­rari sud. L'aug­ment pre­vist del nivell del mar és el fac­tor que pot posar més en perill l'existència d'aquest sis­tema de dunes, on abun­den el jull de platja i el lliri de mar.

A l'iti­ne­rari nord, en canvi, hi tro­ba­rem altres tipus de dunes, les con­ti­nen­tals, que poden arri­bar a estar a uns quants quilòmetres terra endins. És el cas del sisè punt del recor­re­gut, les Dunes, fixa­des mit­jançant plan­ta­ci­ons de pins i de borró al segle XIX i XX per pro­te­gir els espais agrícoles. Després d'arri­bar a l'Estar­tit i d'aga­far el camí de tor­nada res­se­guint la costa arri­ba­rem al setè punt, el Ter Vell. Es tracta d'una lla­cuna cos­ta­nera d'aigua dolça, igual que les bas­ses d'en Coll. El vuitè punt d'interès és la bassa del Fra Ramon, una lla­cuna cos­ta­nera salo­bre que té el seu ori­gen en una antiga llera del Ter i que se situa entre l'actual desem­bo­ca­dura i la del Ter Vell.

Abans de tor­nar al punt de sor­tida ens acos­ta­rem al tram final del riu Ter, ara des de l'altra banda, i ens atu­ra­rem a con­tem­plar les incom­pa­ra­bles vis­tes del massís del Montgrí, la silu­eta del qual ens ha acom­pa­nyat durant tot el camí.