Xiular

Hi ha individus amb tan poc sentit del ridícul que quan van al futbol són capaços de pintar-se els cabells del color del seu equip sense que li pugin a la resta de la cara. N'hi ha d'altres, en canvi, que d'entrada no caurem mai en aquesta temptació perquè no tenim prou cabells al cap per poder pintar-nos-els de més d'un color. N'hi ha encara uns, a banda d'aquests dos primers, el problema dels quals no és si tenen o no tenen cabells sobre el cap sinó que dins del cap no hi tenen res. És el cas dels periodistes responsables d'una retransmissió d'alta magnitud que es pensen que, en ple segle de la comunicació multimèdia, poden censurar unes escenes i pensar-se que no se n'adonarà ningú. Si la llumenera de TVE que va decidir ocultar la xiulada al Rei en la final de la copa no va preveure que hores després les imatges i el so de l'esdeveniment ja s'haurien estès urbi et orbi per altres canals, es mereix perdre el càrrec per censor, però sobretot perquè no sap en quin món viu.