“Quan mengem flors despertem les emocions”

El pro­blema va ser que es van obli­dar de regis­trar les flors en el regla­ment de la UE con­fir­mant que són ali­ment. L'Agència Cata­lana de la Salut va dir lla­vors que calia fer uns estu­dis si es volien comer­ci­a­lit­zar flors com a comes­ti­ble. Hi va haver una pica­ba­ra­lla entre l'hor­ti­cul­tor Josep Pàmiesi l'Agència i final­ment va pre­val­dre la tra­dició que a Cata­lu­nya s'han con­su­mit her­bes i flors –fins i tot abans que les ver­du­res– a la burocràcia i els regla­ments. I a més, es va resol­dre que s'incen­ti­va­ria page­sos i hor­ti­cul­tors ecològics per a la comer­ci­a­lit­zació de les flors.

A més de les seves pro­pi­e­tats –mol­tes són molt diges­ti­ves i anti­ga­ment ja es feien ser­vir com a ele­ment medi­ci­nal–, també donen molta vida, tenen colors i cada color és una vita­mina. De fet, són com les ver­du­res, però sem­pre les hem mirat com a orna­men­tals o de deco­ració d'un plat quan, ben inte­gra­des en dife­rents recep­tes, donen molt bon resul­tat, amb sabors ori­gi­nals i dife­rents. També des­per­ten mol­tes emo­ci­ons i men­tre les men­ges, enri­quei­xes aques­tes sen­sa­ci­ons. Trans­por­ten a pai­sat­ges... i això és bonic.

M'agrada molt la calèndula, i d'aquí el nom del res­tau­rant, perquè és una flor que ser­veix per a tot, tant fresca com cui­nada; però totes les flors tenen el seu moment, la seva tem­po­rada.

És té en compte que les flors no tin­guin pro­pi­e­tats medi­ci­nals gaire ele­va­des perquè no interactuïn amb al·lèrgies, però quant a això també s'ha d'anar molt alerta amb les ver­du­res o altres ingre­di­ents. La gent que som del camp hem tas­tat flors des de petits, però la de la ciu­tat, que coneix les flors com a part del pai­satge però no de l'ali­men­tació, pot­ser sí que ho veu amb més res­pecte. De totes mane­res, crida molt l'atenció i genera sor­presa i pre­gun­ten. I és clar que les que poso al plat són comes­ti­bles, amb estu­dis que ho cer­ti­fi­quen. També s'ha de dir que no totes les flors són bones per men­jar.

La millor manera és començant amb uns pètals sobre l'ama­nida i lla­vors aga­far l'hàbit d'intro­duir les flors a la dieta. Evi­dent­ment que no siguin flors de flo­ris­te­ria, que estan trac­ta­des i no con­ve­nen, però si pots plan­tar unes flors a casa, doncs unes flors de pen­sa­ment sobre una ama­nida o amb cro­que­tes... recep­tes que siguin sen­zi­lles. O fas una llet meren­gada i hi tires uns pètals de rosa...

Amb la marca Beu­flor he recu­pe­rat mol­tes begu­des que abans es feien amb her­bes i flors a casa. He fet la cer­vesa de flors Gala, que és molt flo­ral, i cava de saüc; una beguda que en deien el xam­pa­nyet del pobre, que es boníssima, que es feia fa segles, però que la gent no té a la memòria perquè no l'ha tas­tat mai. La meva afició a la botànica i a la cuina m'ha por­tat a recu­pe­rar mol­tes recep­tes; però no és inno­vació sinó recerca.

La gelea de vio­le­tes o de qual­se­vol altra flor que tin­gui aro­mes. S'agafa un gra­pat de vio­le­tes del bosc, un litre d'aigua, dues pomes i mig quilo de sucre. S'ha de fer aigua de poma, on s'hi posa les vio­le­tes que abans hem con­ge­lat perquè dei­xin anar el color i es bull. Quan ha reduït cap a la mei­tat, s'hi posa el sucre, es tre­uen les pomes i s'hi afe­geix suc de lli­mona, es deixa coure fins que en posar una gota de gelea sobre un plat no rellis­qui. Ja està, ara s'omplen els gots i al bany maria, i queda llesta per acom­pa­nyar for­mat­ges, pas­tis­sos... Amb aquesta recepta estre­naré el meu nou pro­jecte: un vide­o­bloc a El Puntdigi­tal que es titula Cuina sal­vatge.