“El camp nazi de Gusen és el gran desconegut”

Gusen és el gran desconegut, perquè hi ha pocs testimonis. Tot i que estava vinculat orgànicament a Mauthausen com a annex, en la pràctica era un camp independent. Primer es va adreçar a l'explotació d'unes pedreres i, més tard, a la fabricació de material de guerra. És un camp d'extermini pur, perquè qui anava allí moria per extenuació, pallisses, dutxes fredes a temperatures gèlides, fam, injeccions de benzina al cor... Només hi sobrevivia aquell que aconseguia ocupar un lloc de privilegi o la protecció dels kapos [presoners de confiança dels SS]. De tots els morts republicans al complex de Mauthausen i annexos [4.761], la majoria [3.891] van perdre la vida a Gusen.

Senzillament no haver d'estar en la pedrera o transportant-ne material a la trituradora, on es produïen autèntiques barbaritats. Si el pes de les pedres no esgotava totes les seues energies o les vagonetes que descarrilaven no els xafaven, els kapos s'encarregaven d'apallissar-los fins a la mort quan queien a terra.

A Gusen no, però al camp de Mauthausen, sí, sobretot si els comparem amb els deportats d'unes altres nacionalitats, que eren molt més nombrosos. A Gusen els llocs de privilegi els ocupaven el polonesos, que havien arribat abans i que mantenien una gran rivalitat amb els espanyols, sobretot perquè els primers els veien com uns rojos endimoniats. A Mauthausen, misteriosament, els republicans van gaudir de la protecció del cap de seguretat del camp, l'SS Georg Bachmayer, un assassí dantesc. El deportat català Joan de Diego, el seu secretari, va dir-me que era perquè jugaven bé al futbol i perquè no tenien on anar.

Sí, es tracta de l'únic espanyol condemnat a mort durant els processos de Dachau contra tropes de les SS i col·laboradors dels alemanys en els camps. Els nazis li deien Napoleó, perquè ultrapassava les ordres de matar que li donaven. Hi ha un dubte raonable que no morira finalment en el cadafal, per intercessió del general José Riquelme, però no existeix cap documentació que ho acredite.

A Gusen, no. Si et pillaven sabies què et passava automàticament, els SS tenien xerraires infiltrats. A Mauthausen sí va haver un comitè de resistència però, no ens enganyem, no tenien ni armes ni bombes. Alguns han tractat d'engrandir aquesta qüestió i fins i tot han dit que Mauthausen va ser alliberat pels presoners, cosa que és totalment falsa: van ser les tropes nord-americanes.

El govern austríac va privatitzar les instal·lacions per a construir-hi xalets. Només gràcies a la intervenció d'uns deportats italians es conserva una part del recinte. Els túnels per a les fàbriques d'armament, en canvi, no es poden veure.

Cal que les noves generacions coneguen què va passar, per això des de l'Amical fem l'esforç de portar estudiants perquè visiten els camps. Estic convençut que, del contrari, la memòria es debilitaria.