Societat

ANTONI GURGUÍ

CONSELLER DEL CONSEJO DE SEGURIDAD NUCLEAR

“Gairebé totes les nuclears hauran de fer millores”

“A Fukushima hem tingut un accident imprevist on s'ha demostrat que la natura pot provocar situacions molt pitjors del que els registres històrics indiquen”

“Hem de revisar els marges de seguretat que tenim a les centrals d'Ascó i Vandellòs i veure si són suficients per superar situacions més exigents de les previstes fins ara”

Enginyer
Antoni Gurguí Ferrer (Barcelona, 1953) és doctor en enginyeria industrial per l'ETSEIB. Master of Science in Engineering i postgrau en hidrologia subterrània (CIHS-UPC) i en gestió pública (ESADE). Després d'ocupar diverses responsabilitats tècniques a la Generalitat, Antoni Gurguí va ser director general d'Indústria el període 2001-2004. Va ser nomenat conseller del Consejo de Seguretat Nuclear (CSN) el març del 2009, a proposta de CiU.
Tothom pensa en la central, però potser el que haurem de millorar són les carreteres d'accés

Antoni Gurguí va participar la setmana passada a Helsinki en la reunió de l'Associació d'Autoritats Reguladores de Seguretat Nuclear d'Europa Occidental, en una trobada que va servir per definir les proves de resistència que haurien de superar les centrals nuclears –també les catalanes d'Ascó i Vandellòs– després de l'accident de Fukushima Daiichi.

Quines lliçons hem après de l'accident nuclear al Japó?

N'hem d'aprendre moltes coses, primer de tot perquè ha estat un accident imprevist. La central de Fukushima va resistir el terratrèmol, però al cap d'una hora va venir el tsunami; aquests dos esdeveniments consecutius no estaven previstos. S'ha demostrat que la natura pot provocar situacions molt pitjors del que els registres històrics indiquen. Per això, hem de revisar les nostres hipòtesis sobre quina és la pitjor situació amb què ens podem trobar en una central nuclear i dissenyar instal·lacions que puguin evitar circumstàncies semblants.

Les nuclears catalanes hauran de millorar-ne la seguretat?

Si més no, ens ho haurem de plantejar. Hem de revisar els marges de seguretat que tenim a les centrals d'Ascó i Vandellòs i veure si són suficients per superar situacions més exigents de les previstes fins ara. Per exemple, fins ara els estudis de seguretat no preveien la coincidència de diversos circumstàncies alhora, ni que diverses centrals tinguessin problemes greus al mateix temps, ni que una central tingués tants problemes que hagués de ser controlada des de l'exterior.

Com i quan es faran les revisions i les millores?

Estem parlant de qüestions molt tècniques que requeriran molts estudis i que, en alguns aspectes, trigarem anys a poder portar en pràctica. De moment, a la reunió celebrada a Helsinki s'ha marcat un calendari provisional d'actuacions. Primer, en el termini d'un o dos mesos els organismes reguladors de la seguretat nuclear acabarem de definir les reavaluacions que volem fer a les nostres centrals –de tot Europa. Després, les centrals tindran sis mesos per fer les reavaluacions que els demanem i fer-nos-en arribar els resultats.

Després s'hauran de fer les millores o les obres...

Finalment, ens podem trobar amb tres resultats. La situació més òptima seria que la reavaluació indiqués que la central està perfecta i que no cal fer res de nou. Crec que després de la lliçó de Fukushima serà difícil que cap central pugui superar l'examen sense haver de fer res per millorar la seguretat. La segona possibilitat –que crec que serà la més generalitzada– serà que, després de la reavaluació, les centrals hauran de fer inversions per millorar la seguretat; en alguns casos, per ser més resistents als terratrèmols, i en d'altres, seran qüestions externes a la central. Una de les qüestions demostrades a Fukushima és la importància de tenir capacitat per fer arribar a la central equips d'auxili en cas de gran catàstrofe. Tothom pensa en la central, però potser el que haurem de millorar són les carreteres d'accés.

Hi haurà centrals que es vegin forçades a tancar?

Com li deia, una tercera possibilitat és que algunes centrals tinguin molt poc marge de seguretat i no superin la reavaluació. En aquesta circumstància, clarament, ens podríem trobar a nivell europeu amb algun cas en què s'hagi de plantejar el tancament de la central.

També a l'Estat espanyol?

En el cas de les centrals espanyoles crec que la possibilitat de tancament forçat és un escenari extraordinàriament improbable. Li diré per què. En el sistema espanyol de renovació de llicències, les centrals nuclears estan obligades cada 10 anys a revisar tota la normativa nova de seguretat i aplicar-ne les millores oportunes. A Cofrents, per exemple, en l'última revisió ja se li va exigir millorar la seguretat contra terratrèmols. Sóc optimista, crec que cap central espanyola no es trobarà en el cas d'haver de tancar. Ara bé, penso que a conseqüència de Fukushima, gairebé totes hauran de fer adaptacions i millores.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.