“Crec que les dones amb el turisme hi van guanyar”

Moltes coses, i una de les més importants, la identitat. Això ha obligat a haver de fer la feina de reconstruir.

No, més aviat em refereixo al fet que es van idealitzar massa coses i no cal ser tan fidels al que realment va passar.

I tant, que no ho són tot. La llàstima és que s'ha vist massa tard. Penso, però, que tot i haver-se perdut moltes coses tampoc no s'ha perdut tot.

Es copsen moltes ganes de voler mantenir el que queda de bo, i unes interès a voler mantenir les arrels. I en aquest sentit s'estan fent moltes passes. Ja no és com en el franquisme, que no hi havia lleis urbanístiques, i si hi eren es passaven pel folre. Ara ja no s'hi val tot només per traure divises.

N'hi ha algunes que diuen que sí, però la majoria coincideix que no. Jo, personalment, crec que l'arribada del turisme els va aportar més coses que no pas les que van perdre en el terreny personal.

Doncs, en certa manera, sí. El fet de tractar amb altres dones que provenien de països més avançats socialment i democràticament va accelerar un procés que a la llarga havia d'arribar. Pensi que es van veure i adquirir actituds que en poblacions situades a poc més de deu quilòmetres no es van assumir fins anys més tard.

En el documental que vaig fer n'hi ha dues que s'atribueixen haver estat les primeres. El que és cert, però, és que hi va haver dones que es van banyar amb biquini a la meitat dels anys cinquanta, malgrat les pressions socials i familiars que s'imposaven en aquells moments.

No. El turisme crec que s'ha estudiat molt des del punt de vista del que va significar en el terreny mediambiental, urbanístic o econòmic, i molt poc des del punt de vista social i de com va afectar la vida personal de la gent del territori. S'ha explicat molt el turisme sense tenir en compte els protagonistes des de la primera línia.

La qualitat. Turisme n'hi haurà sempre, ara cal que cadascú defineixi quin tipus de turisme vol.

Sóc suficientment àmplia de mires per acceptar que facin el que els sembli, dins uns límits, és clar. En tot cas, també cal tenir en compte què és el que se'ls ofereix.