l'entrevista
“Crec que les dones amb el turisme hi van guanyar”
És evident que el turisme va canviar moltes coses en una part de Catalunya. Què es va perdre pel camí?
Moltes coses, i una de les més importants, la identitat. Això ha obligat a haver de fer la feina de reconstruir.
Amb això vol dir que ha calgut fer passes enrere?
No, més aviat em refereixo al fet que es van idealitzar massa coses i no cal ser tan fidels al que realment va passar.
Vaja, entenc que s'ha vist que els diners no ho eren tot...
I tant, que no ho són tot. La llàstima és que s'ha vist massa tard. Penso, però, que tot i haver-se perdut moltes coses tampoc no s'ha perdut tot.
I doncs, què queda?
Es copsen moltes ganes de voler mantenir el que queda de bo, i unes interès a voler mantenir les arrels. I en aquest sentit s'estan fent moltes passes. Ja no és com en el franquisme, que no hi havia lleis urbanístiques, i si hi eren es passaven pel folre. Ara ja no s'hi val tot només per traure divises.
Vostè que ha fet un treball molt interessant sobre la repercussió del turisme en la meitat del segle passat en les dones que no havien, com qui diu, sortit mai de casa, creu que eren més felices abans del boom?
N'hi ha algunes que diuen que sí, però la majoria coincideix que no. Jo, personalment, crec que l'arribada del turisme els va aportar més coses que no pas les que van perdre en el terreny personal.
Vol dir que es van emancipar una miqueta abans?
Doncs, en certa manera, sí. El fet de tractar amb altres dones que provenien de països més avançats socialment i democràticament va accelerar un procés que a la llarga havia d'arribar. Pensi que es van veure i adquirir actituds que en poblacions situades a poc més de deu quilòmetres no es van assumir fins anys més tard.
Anem a Lloret. Hi ha constància de la primera lloretenca que es va lluir amb biquini?
En el documental que vaig fer n'hi ha dues que s'atribueixen haver estat les primeres. El que és cert, però, és que hi va haver dones que es van banyar amb biquini a la meitat dels anys cinquanta, malgrat les pressions socials i familiars que s'imposaven en aquells moments.
Deixant de banda que als joves d'ara tot això els deu sonar a ciència-ficció, creu que s'ha explicat prou bé el que van significar en aquells moments aquests canvis i actituds?
No. El turisme crec que s'ha estudiat molt des del punt de vista del que va significar en el terreny mediambiental, urbanístic o econòmic, i molt poc des del punt de vista social i de com va afectar la vida personal de la gent del territori. S'ha explicat molt el turisme sense tenir en compte els protagonistes des de la primera línia.
Ara aquell model va a la baixa. Quina creu que pot ser l'alternativa?
La qualitat. Turisme n'hi haurà sempre, ara cal que cadascú defineixi quin tipus de turisme vol.
Vol dir que els hem d'emborratxar menys i portar-los als museus?
Sóc suficientment àmplia de mires per acceptar que facin el que els sembli, dins uns límits, és clar. En tot cas, també cal tenir en compte què és el que se'ls ofereix.
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 08-04-2011, Pàgina 19
- El Punt. Barcelona 08-04-2011, Pàgina 19
- El Punt. Camp de Tarragona 08-04-2011, Pàgina 19
- El Punt. Comarques Gironines 08-04-2011, Pàgina 21
- El Punt. Penedès 08-04-2011, Pàgina 19
- El Punt. Maresme 08-04-2011, Pàgina 19
- El Punt. Vallès Occidental 08-04-2011, Pàgina 19