Aferrats al campament

Com en un rusc en què les abelles entren i surten a un ritme trepidant. Els membres del moviment Democràcia Real Ja!, en ple domini de l'espai recentment conquerit amb la plantada d'un campament al bell mig de la plaça Catalunya, van d'una banda a l'altra d'aquest punt neuràlgic de la ciutat amb carros plens de deixalles per reciclar, verdures per cuinar una ratatouille i fulls farcits de signatures de suport. “Som asindicals i apolítics i estem molt, però molt, emprenyats”, assegura Sara Arnau, que amb 18 anys ha deixat de banda les classes de segon de batxillerat perquè l'ocasió, considera, ho mereix. L'organització està cada cop més ben greixada. Hi ha sis comissions (infraestures, informació, comunicació, cuina, economia i continguts), totes situades en tendals al paràmetre de la plaça. Les reunions són freqüents: sobretot les sectorials, però també hi ha una assemblea general diària on es debaten les idees proposades, els problemes sorgits dins el campament i les aportacions que fan els ciutadans via bloc o també a través del correu electrònic.

“Polítics sou el problema del país”, “Stop corrupció”, “Exercir el poder corromp”, “Aquesta democràcia és la nostra desgràcia”, són algunes de les proclames penjades amb pinces d'estendre la roba en uns improvisats cordills que sobrevolen el sector nord de la plaça. En definitiva, una mostra sobre les incomptables accepcions que pot tenir la consigna de la indignació. Per començar, assenyalen els participants, manca de representació política, democràcia pervertida, corrupció, retallades socials...I un enfilall de queixes amb què estan aconseguint canalitzar el descontentament i sumar un munt d'adeptes a la causa. Oriol Sebastià, un dels responsables de la comissió d'informació, assegurava ahir que l'organització calculava reunir al final de la jornada un total de 10.000 rúbriques. “La gent ens ha portat protecció solar, ens ha ofert assessorament legal gratuït, i també ens han dut carmanyoles farcides de provisions”.

Però mentre els nos, les dianes del rebuig del moviment, semblen clares, el terreny dels sis resulta força més pantanós. La majoria advoca per una reforma de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) per tal de permetre una major i més justa participació del ciutadà en l'exercici democràtic que, opinen, els és quasi vetat. Això té un ventall de lectures: aconseguir que el vot tingui el mateix valor arreu de l'Estat, acabar amb un sistema eminentment bipartidista o convocar referèndums per decidir sobre iniciatives de gran calat i incidència social. Els menys pragmàtics però tiren ple dret: acabar amb la classe política i instaurar un sistema horitzontal mancat de jerarquies i organitzat a nivell de barris confederats. El moviment és molt heterogeni i també atrau molts esporàdics, alguns amants de la tertúlia que aprofiten l'aforament de l'auditori per fer-la petar sobre qualsevol matèria, per més marciana que sigui.

Però si una cosa està clara entre els més actius del moviment és que la plaça Catalunya pertany al poble, almenys fins diumenge, i si abans no hi ha cap desallotjament. Les veus de l'emprenyament i la indignació s'aferren al seu campament. Amb tot, aquesta és la base d'una protesta que la majoria considera que cal perpetuar més enllà de la celebració de les eleccions del proper diumenge i, de moment, res fa pensar que hi desistiran.