Quina sort per al Llibre?

La majúscula al mot llibre –doncs Llibre!- és voluntària. Aquesta idea, vull dir la majusculació del llibre, l'he tinguda gràcies a dos elements recents. El primer que és per a mi molt important és l'anunci de la presentació d'un nou llibre en català, dels germans Carrera, Agulleta i fil de vint. Llibre en català a una editorial catalana –Trabucaire– i llibre real si es pot gosar l'apel·lació. S'entendrà desprès per què dic això. L'originalitat és, doncs, que sigui una obra col·lectiva, o almenys a quatre mans i una obra de literatura policíaca. En realitat sabem tots que la literatura policíaca és... literatura i que no es mereix una classificació a part. S'hauria potser de recordar Perpinyhard d'un suposat Emili Xatard que fou justament un primer assaig de literatura col·lectiva, i, per un atzar que en realitat no n'és totalment un, a l'editorial Trabucaire que sempre ha donat una atenció especial a les marges, als marginals. No he llegit encara Agulleta i fil de vint, però, promès, el llegiré.

L'altre element que es troba a la base d'aquesta reflexió és un article recent del diari francès Le Monde que ens parla de la moda del llibre numèric (o digital). El diari parla d'una moda nascuda als Estats Units que es propaga a pertot arreu à une vitesse ahurissante. Això fa que s'entengui millor el meu títol, que potser s'hauria de completar per: “Quina sort per al llibre –i per què no el diari– tradicional?”. En realitat, de cara a la forta competència que es deu a internet, en els Països europeus, “l'escrit sobre paper” considerat com un dels béns culturals ocupa encara la primera plaça, abans del cinema, de la música gravada o dels videojocs. En França, cada any, concretament en 2010, 50.000 títols nous són proposats, el doble que en l'any 1980. Les llibreries –vull dir les veritables llibreries amb un(a) veritable llibreter(a) o més– no tenen més plaça per posar les novetats, i això fa que, sovint, excel·lents llibres sortits un mes abans desapareguin de la vista. El llibre numèric probablement modificarà els costums, la manera de llegir, però qualsevol que sigui el suport el text del llibre no canviarà. La construcció serà sempre lineal, amb un principi i una fi. L'estil de l'autor serà sempre el seu estil, en un llibre imprès sobre paper o en un llibre numèric. La lectura necessitarà sempre concentració, calma, un allunyament del món, en un mot solitud. I aquí es troba la dificultat. La lectura actual no admet la solitud. El text és, sobre internet vull dir, quasi sempre acompanyat d'imatges, de vídeos que es troben aquí per desviar l'atenció. Es tracta d'una nova relació amb l'escrit i la generació dels 15-30 anys, els americans en diuen digital native, tenen el primer contacte amb l'escrit a la xarxa. En poc temps gràcies al zàping passen d'un text a l'altre, responen a una pregunta, tornen a un text, el troben llarg, canvien. Alguns són capaços de passar d'un text que demana reflexió al bloc d'un company, a un vídeo... I si dic això, és que tenim unes bases de reflexió a partir d'enquestes. La majoria dels joves de col·legi, d'institut, i també d'universitat diuen que la lectura d'un text llarg és un veritable suplici. La lectura d'un llibre per a ells és un marató, i malgrat tot diuen que els agrada llegir. Llur obsessió és trobar-se sol davant un llibre. Les xarxes socials, els blocs, Facebook els permeten allunyar aquesta solitud, la cosa que els importa és quedar en relació amb llurs semblants, amb llurs iguals com diuen. Aquesta obsessió fa que els sigui difícil, a vegades impossible, quedar-se sols uns llargs moments. No respondre immediatament a un missatge, no poder tenir contacte amb Facebook durant alguns dies és com una frustració, un dels càstigs considerats com més durs car els posa fora de la societat, en realitat diuen ells de llur societat.

I l'avenir del llibre? Si continua aquesta evolució –i sembla com una llei–, el llibre serà com un objecte de prestigi reservat a una certa minoria que en podria fer com diu l'article de Le Monde, “una espècie d'objecte de dissidència social”. El treball que tenen de fer els educadors, els responsables de la xarxa, els ensenyants, és admetre definitivament que no es tracta d'una lluita entre aquests mitjans per eliminar l'altre, sinó d'una lluita per ser el millor entre els millors.

Però, francament, qui en la nostra època és preparat per a aquest camí?

Us proposo justament un primer pas en aquest camí: agafar un llibre, un llibre català és clar, per què no Agulleta i fil de vint, apagar l'ordinador i llegir, llegir, llegir...

Jep Gouzy