La Fatarella recorda Txernòbil

La Fundació El Solà de la Fatarella, a la Terra Alta –tan a prop d'Ascó, a la Ribera d'Ebre–, recorda, amb una exposició de fotos i cartells exposats prèviament al CCCB, a Barcelona, el drama de Txernòbil, aquest indret d'Ucraïna que fa poc més de 25 anys (el passat 26 d'abril, quan s'esdevingué el terrible accident nuclear) ningú no coneixia, de la mateixa manera que Ascó –tot i la seva riquíssima història– va començar a ser anomenat quan arrencà la construcció de les centrals nuclears a mitjan anys setanta. Així són les coses. Només cal que arribin als petits llocs agraris els mausoleus industrials perquè els antiquíssims pobles tornin a sortir al mapa. Quina manera de tornar a ser anomenats! Els aniversaris també tenen aquestes coses: quan arriben dates assenyalades amb el zero o el cinc dels anys que van passant, la memòria del poble que n'ha sofert les conseqüències, o que pensa que també pot sofrir, s'activa per mostrar públicament tot el que ha calgut passar. I, així, davant dels nostres ulls es passegen les imatges del que mai no hauríem de viure i veure: les deformacions corporals visibles d'una matèria radioactiva invisible.

Però el drama de l'energia nuclear, al marge dels grans noms d'Hiroshima (Japó, 1945), del desastre dels Urals soviètics (1957), de Harrisburg, als EUA el 1979, del citat de Txernòbil (URSS, 1986) o del recent de Fukushima (Japó, 2011), està ple d'un corrent de destrucció lenta, però continuada, del teixit biològic substancial de la vida: de l'atmosfera al subsòl, de les plantes a les persones, dels animals a les aigües.

Els diferents episodis negres d'aquesta destrucció han estat tocs d'alerta de dimensió mundial que estan fent replantejar als governs, entre els quals l'alemany, la viabilitat d'aquest model energètic, i no només per qüestions de seguretat, sinó també econòmiques, polítiques i socials. Tot això està arribant aquí, on els grups socials –encara minoritaris amb relació als alemanys– estan pressionant (vegeu la manifestació de diumenge passat a Barcelona) per tal d'anar procedint a un tancament gradual de les centrals espanyoles. La crisi econòmica, i la indignació popular que l'acompanya, està íntimament lligada a aquest model energètic centralitzador, consumidor i malbaratador que conforma el procediment nuclear.

De tot això parlaran a la Fatarella –dissabte que ve, dia 11, a la tarda (19 h)– Galia Ackerman i Wladimir Txertkoff, científics que es van implicar en la revelació de les veritats de Txernòbil, accentuades ara per Fukushima, que també han seguit, i al seu torn, el dissabte 9 de juliol, el periodista Rafael Poch, corresponsal de La Vanguardia a Berlín, explicarà com el potent moviment antinuclear alemany i les empreses dels sectors de les energies alternatives, han aconseguit tombar ministres i empresaris elèctrics per fer, justament, el tomb cap a les formes renovables de l'energia.