El vol dels afònics

Una bandera amb els colors del campió d'Europa, penjada en un edifici en obres del davant de les terminals, donava ahir la benvinguda als aficionats barcelonistes que aterraven a l'aeroport Girona-Costa Brava. Bufandes, senyeres, gorres i camisetes amb els colors del Barça embolcallaven els cossos cansats i les cares de son que apareixien del darrere de les portes automàtiques. No obstant això, una bona part de la quarantena d'expedicionaris que havien tornat de Roma en el vol 3106 encara tenien esma per cantar. El Campeones, campeones, l'himne del Barça i el Copa, lliga i Champions manllevat dels Queen –qui havia de dir al grup britànic que aquell tema havia de quedar lligat per sempre més a una derrota històrica del Manchester?– servien per encomanar una mica la festa dels culers a altres viatgers de l'aeroport que es van afegir als cants.

L'afonia general dels expedicionaris delatava una nit d'eufòria pels carrers de la capital italiana. En Jose, de Figueres, armat amb una bufanda commemorativa del recent 2-6 del Bernabéu (Vaya chorreo!), s'havia d'esforçar molt per fer-se entendre: «Ens hem estat a la Fontana di Trevi», resumia, sense detallar. Al seu costat, els companys amb qui en Jose va compartir el gol sud de l'estadi hi afegien que durant el vol no van parar de cantar. Rere de l'empordanès va aparèixer una colla de la Pobla de Segur –el poble del capità Puyol– que no aconseguien explicar els llocs on havien passat la nit. «No ho sé, per bars», és el màxim que arribaven a concretar entre rialles i amb un fil de veu. Visiblement esgotats, confessaven que al principi del viatge sí que havien cantat, però que al cap d'una estona els havia vençut la son. I encara els quedava fer el camí fins al Pallars!

A en Toni i en Roger, de Barcelona, se'ls notava més sencers. Potser perquè –segons van afirmar– a les dues ja eren al llit, després de la festa de rigor a la Fontana di Trevi. Explicaven que, malgrat la gentada que hi havia, tothom es va comportar civilitzadament. «Ha estat un esdeveniment històric –reflexionava en Toni–, una cosa que d'aquí a trenta anys encara es recordarà, com fem ara amb aquell 0-5 del Barça de Cruyff al Bernabéu.» I ho va deixar aquí perquè tenia pressa per agafar el cotxe i arribar a temps a Barcelona per seguir la rua.