Una de les piscines municipals de Girona serà oberta als nudistes almenys un cop al mes

L'Ajuntament treballa perquè el servei entri en funcionament al setembre en una iniciativa pionera a la demarcació

El Club Català de Natu­risme (CCN), una asso­ci­ació sense ànim de lucre fun­dada el 1977 amb l'objec­tiu de pro­moure i defen­sar el natu­risme a Cata­lu­nya, va entrar l'octu­bre pas­sat una instància a l'Ajun­ta­ment de Girona. A la carta, la direcció de l'asso­ci­ació dema­nava als res­pon­sa­bles del con­sis­tori que s'estudiés la pos­si­bi­li­tat d'ofe­rir un horari per al nudisme en alguna de les pis­ci­nes muni­ci­pals. El CCN basava la seva petició en una demanda social, ja que s'asse­gura que un bon nom­bre d'asso­ci­ats, sim­pa­tit­zants i usu­a­ris natu­ris­tes de les con­tra­des giro­ni­nes han sol·lici­tat un horari per al nudisme a la ciu­tat de Girona.

Des de la regi­do­ria d'Esports de l'Ajun­ta­ment de Girona, Josep Maria Jofre asse­gura que a hores d'ara encara no s'ha rubri­cat l'acord, però que «no hi ha haurà cap pro­blema» perquè la ini­ci­a­tiva tiri enda­vant. Jofre va anar més enllà i va afir­mar que des de la regi­do­ria s'està tre­ba­llant perquè una de les pis­ci­nes muni­ci­pals, la de Palau o la de Santa Eugènia-Can Gibert del Pla, tin­gui aquest ser­vei a par­tir de la tem­po­rada que ve. Així mateix, encara s'està estu­di­ant si aquest horari es fixarà de dilluns a diven­dres o en cap de set­mana, i la peri­o­di­ci­tat que tindrà, però tot indica que els usu­a­ris podran prac­ti­car el nudisme, com a mínim, un cop al mes.

Gala de natació natu­rista

La Fede­ració Inter­na­ci­o­nal de Natu­risme orga­nitza dife­rents actes i tro­ba­des, entre les quals hi ha una gala de natació natu­rista, de freqüència anual, que aplega neda­dors de tot el con­ti­nent durant un cap de set­mana i que té una impor­tant res­sonància mediàtica en l'àmbit nudista euro­peu, així com de la ciu­tat on es fa. El Club Català de Natu­risme ha estat l'asso­ci­ació esco­llida perquè el 2010 aple­gui aquesta gala de caire inter­na­ci­o­nal. En aquest sen­tit, el CCN també ha sol·lici­tat en la instància entrada a l'Ajun­ta­ment de Girona que la ciu­tat sigui seu d'aquest esde­ve­ni­ment. Des de l'asso­ci­ació s'asse­gura que l'assistència mit­jana glo­bal de natu­ris­tes en aquest esde­ve­ni­ment és d'uns dos-cents par­ti­ci­pants, i segons l'asso­ci­ació tin­dria una excel·lent reper­cussió econòmica i turística. El regi­dor d'Esports també veu de bon ull aquesta ini­ci­a­tiva i asse­gura que des del con­sis­tori faci­li­tarà els mit­jans neces­sa­ris perquè el CCN orga­nitzi l'esde­ve­ni­ment a Girona.

Un mercat turístic fidel

El nudisme o naturalisme té cada vegada més seguidors, i no pas perquè tingui una connotació sexual; simplement perquè les persones cada cop volen gaudir més de l'aigua, del sol i de la natura sense que hi hagi barreres entre la pell i l'exterior. Així ho asseguren des del Club Català de Naturisme, i així ho reafirma el sector privat. És el cas del càmping Relax-Nat, de Mont-ras, el primer càmping naturista de la Costa Brava. Des de la direcció s'assegura que les previsions per aquest 2009 són bones, ja que els clients que arriben a l'establiment són molt fidels. Els responsables del Relax-Nat sí que reconeixen que el turisme nudista va tenir un auge molt important en els anys vuitanta i principis dels noranta, però que avui «la demanda té una bona salut». Així, la direcció del càmping insisteix que aquesta clientela fixa permet que l'establiment aconsegueixi una ocupació mitjana del 70%. L'època de crisi que està vivint Catalunya i la resta d'Europa no ha perjudicat en la previsió de reserves per aquest estiu, de manera que mantindrà uns números estables respecte d'altres anys. Pel que fa al client tipus, al Relax-Nat s'espera que la tendència sigui la mateixa: el 50% provinent de l'Estat i de Catalunya i l'altre 50%, d'Holanda, Bèlgica o de l'Estat francès, entre altres indrets.

En el «top ten» de les platges nudistes de l'Estat

Girona és la demarcació de Catalunya que té més platges nudistes. De fet, és en el top ten, concretament en la novena posició, de tot l'Estat, on les Balears tenen el lideratge (60). El naturisme és un estil de vida basat en el respecte a la natura, i amb aquest esperit van néixer les cales d'Illa Roja, a Begur, i del senyor Ramon, a Santa Cristina d'Aro, que fa trenta anys eren dels pocs indrets del litoral gironí, i també català, on es tolerava el nudisme.

Trenta anys més tard, aquesta tolerància s'ha anat incrementat fins a arribar a la vintena d'espais al llarg de la Costa Brava. Així, com un efecte dominó, el nombre de platges nudistes no va parar d'incrementar-se. D'Illa Roja es va saltar també a la platja de Pals, i del Senyor Ramon, a cala Vallpresona. L'any 1996, les platges nudistes a la demarcació eren vuit, amb la incorporació de cala Borró (Colera), cap de Creus (Cadaqués), platja de Can Comes (Castelló d'Empúries), cap de Planes (Palamós) i cala Boadella (Lloret de Mar). I actualment trobem: cala Pi (Portbou), cala Tamariua (Port de la Selva), cala Tavallera (Port de la Selva), cala s'Alqueria Gran (Cadaqués), platja de sa Conca (Cadaqués), cala Nans (Cadaqués), cala Murtra (Roses), platja del Cortal de la Vila (Sant Pere Pescador), platja del Riuet (l'Escala), cala de les Roques Planes (Calonge) i platja d'en Carles (Tossa de Mar).

A més, la demarcació de Girona disposa d'altres espais naturistes a l'interior, aprofitant rius, gorgues o embassaments. L'embassament de Boadella (Boadella d'Empordà), el clot de Balegar (Sales de Llierca), el riu de Sant Aniol (Sadernes), les gorgues del riu Borró (Argelaguer), la riera de la Cabana o el riu Estiulà (Campdevànol) i el riu Duran (Meranges), són alguns exemples d'aquesta oferta. A banda, en l'àmbit privat hi ha el càmping Relax-Nat (Mont-ras), l'alberg del CCN i el poble naturista del Fonoll, i el càmping Templo del Sol (l'Hospitalet de l'Infant).

A les piscines Picornell de Barcelona n'hi ha des del 1998

Des del febrer del 1998, arran d'una negociació amb l'Ajuntament de Barcelona, aquest organisme concedeix un horari exclusiu d'ús nudista, pioner a tot l'Estat, a les piscines Bernat Picornell. En aquest cas és de dues hores els dissabtes al vespre (de nou a onze), durant tot l'any, i de dues hores els diumenges a la tarda (de quatre a sis), d'octubre a maig. En aquest sentit, el Club Català de Naturisme demana un horari per fer nudisme a la ciutat de Girona, atès que el desplaçament a Barcelona, a banda de la despesa econòmica i mediambiental, suposa un impediment important per poder gaudir amb assiduïtat de l'horari ofert a Barcelona. D'altra banda, en resposta a la demanda social i a partir de la iniciativa a les piscines Picornell, hi ha nombroses piscines municipals a tot l'Estat, com és el cas de Bilbao, Madrid, Gijón i Novelda (Alacant), que en major o menor intensitat han regulat diferents horaris de bany per a nudistes.

El dret d'anar sense roba

Ara com ara el nudisme està permès en qualsevol espai públic i la seva pràctica no necessita cap autorització. De fet, des del 1978, amb l'entrada en vigor de l'actual Carta Constitucional, ja es podia deduir que el nudisme era una llibertat més. Es consideren espais públics les platges, rius, llacs, camps, camins, carreteres, carrers, places o parcs.... En canvi, no són espais públics els poliesportius municipals o els locals comercials oberts al públic. Aquests són espais privats que poden tenir les seves normes internes. El Club Català de Naturisme assegura que el nudisme s'empara en els pilars bàsics de la pròpia democràcia i l'estat de dret, com ara la llibertat de pensament, la no discriminació per raó ideològica o la llibertat d'expressió. No existeix cap llei que ho reguli, però a Catalunya existeix la resolució 245/V del Parlament segons la qual «el Parlament de Catalunya constata la necessitat que les administracions competents adoptin les mesures necessàries per suprimir els obstacles reglamentaris que impedeixin la pràctica del nudisme. Tots els ciutadans i ciutadanes tenen els mateixos drets i llibertats, però cada persona pot exercir-los mentre no col·lideixin amb els drets i llibertats dels altres, la qual cosa en subordina l'exercici a la tolerància i al respecte mutus».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.