En record de Rafael Margalef

El dia 16 de juny del 2011 va morir, a Tolosa Rafael Margalef. Ens va deixar en tota discreció, tal com havia viscut, i molts amics seus només se'n van assabentar alguns dies més tard. Però Rafael Margalef havia fet un paper important en el món cultural i polític català, particularment en el partit catalanista Unitat Catalana, del qual fou un dels fundadors el 1986. I durant anys assistí a totes les reunions d'Unitat Catalana tot i que havia de venir de Camps d'Aglí, comuna del departament veí de l'Aude.

Era nascut el 1931 a l'Ametlla de Mar. Ebenista d'ofici, i molt bon ebenista, per cert, va venir a França molt jove, primer a la regió parisenca. Més tard s'instal·là doncs a Camps d'Aglí. En fou durant un temps conseller municipal.

La seva visió de la societat era altament idealista, en el sentit noble de la paraula. Ha deixat les seves idees en un llibre escrit en català però publicat primer en francès, el 1985, amb el títol Nationalisme, impérialisme et terrorisme (Le communalisme). El 1988 sortirà en català amb el títol La diversitat i el nacionalisme municipalista. En el prefaci de l'edició de 1985 ens diu: “De tot temps, el principal defecte que ha conduït la humanitat a una violència contínua és de voler imposar a l'altre el que no vol”. I més lluny: “Tots volem, voldríem o somniem una societat amb un sistema únic i idèntic per a tots els individus, i, si demanem el respecte de la diversitat, ho fem sovint perquè es respecti la nostra i no pas la dels altres”.

Totes les seves decisions i les seves posicions polítiques les feia després d'una clara referència a aquests principis. Considerava que hi havia un conflicte fonamental entre nacionalistes i imperialistes. El nacionalista és el que defensa la identitat de la seva nació i l'imperialista, el que vol que les altres nacions acceptin els valors de la seva.

Per resoldre aquestes contradiccions ell preconitzava una organització social que en deia el “comunalisme”. El comunalisme consisteix a fer prendre les decisions com més a prop possible de la base (municipi o fins i tot barri). Tot poder ha de dependre de la base i sempre són els que viuen més a prop d'allà on hi ha el problema que han de prendre les decisions.

El 1986, al número 1 d'El Lligam, butlletí intern d'Unitat Catalana, explicava que no pot haver-hi veritable unió sense diversitat. Sense diversitat només pot haver-hi submissió.

Aquest afany de discussió i de confrontació d'idees el conduí a obtenir que Unitat Catalana organitzés un “congrés permanent”, és a dir, unes discussions regulars sobre l'orientació del partit.

Amb una tal visió filosòfica del món no ha de sorprendre que fos també un gran practicant i defensor de l'esperanto, en la mesura que veia en aquesta llengua una eina per a una igualtat entre totes les cultures. És sobre aquest tema de l'esperanto que vingué el novembre de l'any 2000 a donar la seva última conferència a Unitat Catalana.

Llorenç Planes / Unitat Catalana