Amb Lleida als peus

L'últim projecte arribat a Lleida amb el tsunami immobiliari i urbanístic dels feliços anys 2000 és l'edifici de la Llotja, una barreja d'ovni futurista i piràmide inca plantada a peus del riu Segre, al costat del pont de Pardinyes. Es va fer en una operació que anava lligada a la construcció d'unes torres d'habitatge i oficines a la zona que finalment no van veure la llum. Però, per sort per als amants de l'art i dels gintònics, el palau d'òpera i de congressos de Lleida va arribar a temps d'obrir les portes encara que fos en plena depressió econòmica.

La Llotja va suscitar en la seva estrena algunes polèmiques polítiques entre govern i oposició que la recent ventada electoral ha fet passar a la història. Aquest estiu la web de l'edifici no anuncia cap espectacle ni cap congrés però almenys a la seva teulada obre, cada nit estiuenca, sense falta, el Da-moon, una terrassa a l'aire lliure on sopar a base de tapes o bé prendre una copa tranquil·la i deixar caure les hores entre música suau, converses intranscendents i alguna rialla de fons.

La veritat és que Lleida necessitava un lloc com el Da-moon. Un es pregunta com s'ho feien fins llavors els directius lleidatans per portar la secretària a fer un gintònic a la llum d'un espelma o les directives lleidatanes poden rifar-se algun iogurín del despatx. Aquests llocs són necessaris per a la bona marxa empresarial d'una ciutat. També hi proliferen els grups de joves que fan un primer tast de la nit abans d'endinsar-se en la Lleida més terrenal del barri dels vins i les discoteques d'estiu, i les parelletes que han trobat cangur i aprofiten per allargar la nit i comentar la pel·lícula del Funàtic sota la llum dels estels.

Una de les especialitats de la casa són els gintònics, amb una trentena de ginebres diferents per escollir i amb un assortit de tòniques que permet adaptar el combinat a gairebé qualsevol paladar, amb tocs de llimona, cogombre o meló. La terrassa disposa de dues barres, una situada a l'entrada i una segon en el nivell superior, entre els sofàs i les gandules a l'aire lliure on lleidatans i visitants poden deixar fluir les hores en les nits de Ponent sense que res importi massa ni massa poc, amb el riu Segre serpentejant al voltant, amb el pont il·luminat de Príncep de Viana al davant i amb la Seu Vella al fons, vigilant el pas tranquil de les estacions, amb la ciutat als peus.