Urgències urgents
L'esglai d'una jove a la porta d'urgències d'un hospital de Barcelona on no funcionava el servei per estar fora de l'horari establert, posa damunt la taula les reformes que algunes autoritats estan tractant de dur a terme tot retallant serveis precisament d'on haurien d'augmentar-ne i no escurçar-los. Anem a pams.
Dimecres 3 d'agost a l'Hospital l'Esperança de Barcelona s'hi van aplegar una colla de indignats del barri de Gràcia com venen fent cada dia, precisament per manifestar el seu rebuig a la norma que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha dictat en el sentit que el servei d'urgències tanque a les huit del vespre en agost. En aquells moments una jove que no es trobava bé arribà a l'hospital i li varen negar l'atenció. En patir un desmai va ser atesa per la Comissió de Salut dels Indignats i posteriorment pels serveis de l'hospital. Més tard la varen portar a l'Hospital Sant Pau.
Les mesures d'estalvi que algunes autoritats estan posant en practica com ara la que acabem de descriure, son un clar exemple de fins a quin punt la precarietat està agafant terreny en els àmbits dels serveis socials. Algunes d'aquests decisions freguen el terreny de la temeritat perquè posen en risc la salut de la ciutadania i la qualitat de l'assistència sanitària. També freguen el àmbit de la immoralitat pel que tenen de prendre-li al poble allò a que te dret i que cada cop s'hi fa més difícil d'aconseguir i d'esser usufructuari.
La sanitat és un dels sectors més demandats socialment i del qual els ciutadans necessitem que ens tracten amb cura, seriosament; amb professionalitat. Tothom passem en algun moment per les mans d'algun sanitari i algunes persones molt sovint. Be que paguem aquest servei amb les contribucions a la seguretat social i amb les taxes que ens pertoquen. Altrament els aparells dels governs encarregats hauran de prevenir les reserves necessàries i derivar els fons que convinguen si hi cal. És d'establir preferències del que es tracta i d'atendre dignament un sector que sempre està en la corda fluixa i per al qui alguns albiren un futur incert. Cal treure fora les nuvolades que pesen a sobre com ara els sectors privatitzadors, intencions de sobrecost per a l'usuari o retall de prestacions. Massa temps portem amb amenaces velades per part dels encarregats del ram tot fent suposar situacions que van a empitjorar les prestacions i els serveis i el que és pitjor; algunes d'elles tenen la gosadia d'aplicar-les tot vulnerant el més elemental dret dels ciutadans i de les ciutadanes.
Mal camí el d'aquest governants que sempre retallen per la banda del més feble quan és precisament a qui cal recolzar i enfortir. Haurien de prendre d'allà on les arques estan ben farcides per atendre les mancances de les classes socials en un creixement exponencial.
Front aquestes migrades propostes de mires curtes i minvants, proposem l'augment de la plantilla de metges i professionals, més i millors equipaments tècnics, construcció de nous centres de salut, hospitals, residències. Reivindiquem una sanitat pública de qualitat gratuïta i universal i demanem que s'aparten de la gestió pública de la sanitat aquells alt càrrecs que proposen tendències privatitzadores i de copagament.
Els responsables polítics han donar la talla tot arbitrant sistemes i procediments compensatoris, mitjançant els quals l'administració obtinga els recursos sense tindre que recobrar als qui de bestreta ja els hi ha cobrat. Aquells administradors que siguen incapaços d'afrontar reptes com els que actualment demana la societat, s'ho hauran de fer mirar. Altrament la indignació creixerà i no sense motiu.
