Llauradors sense paella

Des d'on millor es contempla el món és des de la butaca de casa, com demostrà Montaigne, aprofitant les eixides puntuals al carrer, amb motiu d'algun enterro o per prendre un cafè amb algun amic, perquè la informació que reps és importantíssima, si la saps aprofitar; lamentablement, també pots seguir constatant que, en general, la gent continua sense voler tenir mal de caps, cosa que dóna molt de marge als polítics per a fer el que els rota o els convé. De manera que, tornes a casa malhumorat, agafes una cervesa, seus a la butaca i repasses tot el que tant contat: quanta merda, penses!

Des de fa uns quinze anys, l'ajuntament de Silla ha pagat, aprofitant les festes, una paella als llauradors del Consell Agrari i als que han col·laborat en la vigilància nocturna de les collites (pimentonars i melonars, especialment). És una manera d'agraïment per l'esforç desinteressat que fan, al servei de la comunitat. A la paella s'hi afegeixen els polítics, caps de la policia i altres gorristes. Enguany, però, i amb l'excusa que els socialistes han deixat escurada la caixa municipal, els populars han suspès la paella. Després de la informació que havia rebuda per diversos conductes, m'ho ha confirmat personalment l'alcalde, per tant és cert. He sentit, doncs, estupor i indignació.

D'una manera molt judiciosa, els llauradors es pregunten com és possible que l'ajuntament no puga pagar-se una modesta paella de mil euros, quan manté altres despeses absolutament prescindibles o reduïbles (massa dies de bous, per exemple, o massa subvencions a falles, esports...), o quan manté sous excessius de polítics i funcionaris. Estan indignats, evidentment, també perquè creien que els populars mantindrien la promesa que els havien fet als llauradors, a canvi dels seus vots, i s'han quedat pitjor que estaven.

Així que entre aquest disgust, la imatge de la pantomima de les autoritats populars darrere de la processó del Santíssim Crist, amb Cotino inclòs, el record del gamberrisme tauromàtic institucional, la visita del Papa, i la tocata i fuga dels partits de l'oposició, hem passat l'agost. L'única cosa positiva i grata, a banda d'haver tingut a casa els fills i el nét, ha estat llegir un interessant article del filòsof siller Pasqual Salvador (Religió, veritat i propaganda. Levante, 23 d'agost), redifós mitjançant la xarxa no subvencionada de distribució de notícies de Silla i el facebook. Salvador, que es confessa creient, fa una crítica aguda i compromesa del canvi que s'ha operat en el Papa i lamenta que la fe es derive en aquests actes de “multituds amb banderetes, idolatrant papamòbils i jerarquies...”, mentre s'obliden de les “famolenques poblacions africanes, com la de Somàlia”.

Des de la butaca de casa estant, confie que setembre significarà la revitalització de la vida política local: que es reiniciaran les obres de pluvials que paga la Generalitat; que es rectificaran els errors comesos en el sistema d'evacuació de pluvials de l'avinguda Reis Catòlics (la vigilància de les obres de les quals sembla que ha estat insuficient per part de Boronat i Valero); que els fallers i l'ajuntament aclariran el destí final dels famosos i patètics casals; que s'esborraran les lamentables i suïcides trames ciclistes locals (els carrils bici) i el camí del Port; que s'escometrà el multifuncional; etc. Sobre tot, espere que els famosos partits socialistes-nacionalistes-verds-comunistes obriran la boca, escriuran alguna cosa, faran alguna crítica, enviaran alguna nota als diaris, vigilaran el govern popular i exigiran que complisca el que prometeren...