Els estirabots de l'alcalde Pérez

És l'acte més mul­ti­tu­di­nari d'aques­tes flui­xe­tes fes­tes de Mise­ricòrdia, que han pro­vo­cat deser­ci­ons en massa de reu­sencs cap a la Tecla de Tar­ra­gona. Això pen­sava la cro­nista dijous al Cen­tre de Lec­tura de Reus men­tre con­tem­plava com la sala d'actes de l'ate­neu s'omplia de gom a gom per assis­tir a la pre­sen­tació del lli­bre Els 100 dies que van can­viar ‘El món de Reus', del peri­o­dista Josep Bai­ges. Abans de con­ti­nuar, cal reco­ma­nar al lec­tor que no sigui de Reus que s'aturi aquí perquè aquesta crònica li resul­tarà críptica. Però és que el món de Reus ho és bas­tant, de críptic. Gràcies. El Pep, doncs, va seguir l'última cam­pa­nya elec­to­ral de les elec­ci­ons muni­ci­pals des del seu bloc, El món de Reus. Va ser una feina ingent, que el va dei­xar exhaust, però que va tenir un gran ressò a la xarxa. Ara ha tras­lla­dat aquells arti­cles a un lli­bre (Edi­ci­ons Salòria), fet que demos­tra que la lle­tra impresa és més creïble i, a més, no incor­pora comen­ta­ris anònims que insul­ten. Bé. El Pep va con­vi­dar l'actual alcalde, Car­les Pelli­cer, i l'ante­rior, Lluís Miquel Pérez, a pre­sen­tar el lli­bre perquè té la gran vir­tut de saber que­dar bé amb tot­hom, cosa que no tot­hom sap fer. Els polítics hi dedi­quen temps i diners però no se'n sur­ten. I la majo­ria dels peri­o­dis­tes, ni ens pre­nem la molèstia d'inten­tar-ho. Però el Pep en té la fórmula màgica i hi ha reei­xit. Al gra. El públic va escol­tar una mica esma­per­dut la inter­venció de Pérez, que estava far­cida d'esti­ra­bots. Per exem­ple, va defi­nir l'actual govern muni­ci­pal com a “dreta con­fes­si­o­nal, dreta d'obediència espa­nyola i naci­o­na­lisme con­ser­va­dor”. Té raó, sí, però pot­ser no era ni el lloc ni el moment de dir-ho. També es va equi­vo­car quan va par­lar de colles (“ai, perdó, volia dir con­gre­ga­ci­ons”) de la Set­mana Santa, un error o un acu­dit que ningú li va riure, i va cor­re­gir Bai­ges, Pelli­cer i tots aquells que encara el trac­ten, per deferència i res­pecte, d'alcalde. Fins i tot va lle­gir un bocí d'un arti­cle d'aquesta cro­nista de fa mesos en què ser­vi­dora aven­tu­rava que Pérez pot­ser aca­ba­ria la seva car­rera política al Senat. Doncs el vati­cini no s'ha com­plert perquè, va asse­gu­rar, havia renun­ciat als càrrecs ins­ti­tu­ci­o­nals. Llàstima. Reus hau­ria tin­gut un magnífic sena­dor. En fi, va sem­blar que Pérez encara no hagi paït que és el pri­mer alcalde de Reus que perd unes elec­ci­ons. Sort que Pelli­cer no es va dei­xar pro­vo­car. Es va limi­tar a ensa­bo­nar Bai­ges, que és el que s'ha de fer quan es pre­senta un lli­bre. I el Pep, com sem­pre, agraït amb tot­hom, que és de ben nas­cuts ser agraïts. I no va fal­tar el record emo­ci­o­nat al pare artista, sobre­tot a la seva faceta de cari­ca­tu­rista. Josep M. Bai­ges dibui­xava “cari­ca­tu­res ama­bles i cor­di­als, amb un punt d'iro­nia”, va recor­dar el fill. Doncs és el mateix que fas tu, Pep, arti­cles ama­bles i cor­di­als, amb un punt d'iro­nia. Força anys de vida a El món de Reus, que és el món.